Tal dia com avui de l’any 1939, fa 87 anys, al port de Seta (Llenguadoc-França), hi salpava el vaixell transatlàntic de bandera francesa Sinaia, propietat de la naviliera Fabré Line —de Marsella— i noliejat per la Societat Religiosa dels Amics (l’església reformista quàquera britànica), que havia embarcat un col·lectiu format per 307 famílies exiliades republicanes, majoritàriament formades per mestres catalans i valencians. Aquestes 307 famílies, que eren un total de 1.599 persones, havien acceptat l’oferta d’acollida de Lázaro Cárdenas, president de Mèxic, i havien estat alliberats dels camps de concentració francesos per a embarcar al Sinaia.
Entre el passatge del Sinaia hi havia figures que havien destacat per la creació i implantació de mètodes pedagògics per a una escola lliure, moderna, laica, pública, universal i de qualitat, com els mestres catalans Modest Bargalló, Víctor Colomer, Frimari i Cleopatra Burguès, Teresa Vilasetrú, Josep Cervera, Elvira Godàs, Hortènsia Padrós, o els mestres valencians Enriqueta Agut, Concepció Tarazaga, Elena Verdes i Ramon Fontanet. Entre la tripulació del Sinaia també hi havia diversos pintors i cartellistes, com el valencià Ramon Gaya, i alguns metges, com el català Rossend Carrasco i Formiguera (germà del líder d’UDC assassinat per ordre de Franco).
Les fonts documentals, com el diari que es va editar durant el trajecte, revelen que les condicions del viatge van ser especialment dures a causa de l’amuntegament del passatge. Durant la travessia van morir diversos passatgers per malalties contretes amb anterioritat a l’embarcament i hi va haver un mínim d’un naixement. El Sinaia va fer escala a Madeira i a Puerto Rico per a ser avituallat, però les autoritats locals no van permetre el desembarcament puntual del passatge. Finalment, el Sinaia va arribar a Veracruz la matinada del 13 de juny de 1939 i va ser rebut pel secretari de Governació mexicà Ignacio García Téllez i milers de persones que s’havien concentrat al port.