Tal dia com avui de l’any 1493, fa 532 anys, un comboi format per un mínim de disset naus procedents de diversos ports dels dominis peninsulars de la monarquia hispànica, capitanejat per Cristòfol Colom i que s’havia reunit al port de Cadis, salpava en direcció a l’illa de la Hispaniola, per a retrobar-se amb l’avançada del primer viatge (1492) —una guarnició de 39 homes— que havia restat a l’assentament de Fort Nativitat. Aquell comboi estaria liderat per la nau Marigalant, adaptada per a un viatge d’aquelles característiques a les drassanes de la capital catalana amb el finançament privat de deu personalitats de les classes mercantils de Barcelona i Lleida.
Segons alguns investigadors catalans, l’adaptació de la Marigalant hauria tingut un cost de 166.000 sous (l’equivalent actual a uns sis milions d’euros). A bord de la Marigalant hi viatjaria Cristòfol Colom i un grup important de catalans que tindrien un paper molt rellevant en la creació de les primeres infraestructures colonials al Nou Món: el valencià Antoni de Torres (que seria el primer tresorer a la colònia), l’empordanès Pere Margarit (primer responsable d’ordre públic d’aquell col·lectiu), el lleidatà Bernat Boïl (primer bisbe catòlic al Nou Món), i el tarragoní Miquel de Ballester (primer fabricant colonial i el primer alcalde europeu al Nou Continent).
La Marigalant seria la nau capitana del segon viatge colombí, que, a diferència del primer (de caràcter exploratori), tenia un propòsit clarament de colonització. El comboi liderat per la Marigalant transportava 1.500 persones —homes i dones de totes les edats— embarcades, i un nombre important d’animals domèstics (cavalls, rucs, gossos) per a crear els primers assentaments colonials al Nou Món. La Marigalant havia salpat del port de Barcelona el 20 de maig del 1493 i, després de l’escala de Cadis, va tocar terra a la Hispaniola el 22 de novembre de 1493. Quan van arribar, l’assentament de Fort Nativitat estava destruït i abandonat i no van trobar cap testimoni de l’avançada del primer viatge que havia restat a l’illa.