Tal dia com avui de l’any 1492, fa 534 anys, a Roma, el conclave cardenalici reunit a la Capella Sixtina des de la mort del pontífex Innocenci VIII (25 de juliol de 1492) elegia el cardenal valencià Roderic de Borja per a asseure’s al setial de sant pare. Amb l’elecció de Borja, es confirmava l’aliança entre l’Església catòlica i la monarquia hispànica, creada després de l’entronització dels reis Isabel —a la Corona castellanolleonesa (1484)— i Ferran —a la Corona catalanoaragonesa (1489)—, que, durant el pontificat del predecessor de Borja, s’havia posat en relleu amb la creació de la Inquisició hispànica i l’impuls dels judicis contra la bruixeria.
L’antecessor de Borja, el genovès Cybo, havia estat un gran aliat dels partidaris de la unió dinàstica hispànica amb l’objectiu de crear un gegant polític i militar al quadrant sud-occidental europeu que havia de contrapesar la tradicional —i, de vegades, asfixiant— tutela francesa sobre el pontificat. En l’elecció de Borja, amic personal del rei Ferran el Catòlic, hi va pesar molt la pressió que la cancelleria hispànica va projectar sobre el conclave cardenalici. Amb el resultat d’aquell conclave, Borja, que regnaria com a Alexandre VI però que seria més conegut com el papa Borja, es convertia en el 214è vicari de Crist a la terra i en el segon pontífex catalanoparlant de la història.
En el moment de l’elecció pontifical, Borja era vicecanceller de l’Església catòlica, però, des de la distància de Roma, havia tingut un destacat paper en la fabricació del projecte colombí (València cap i casal, 1486-1492). Tant és així que les naus del primer viatge colombí no van salpar de l’escala que havien fet a les Canàries fins que van tenir coneixement que Roderic de Borja (Xàtiva, 1431) havia estat elegit papa de Roma. Aquest fet explicaria per què l’expedició colombina va estar aturada quatre setmanes a les Canàries amb el pretext de reparar alguns aparells de les naus i aprovisionar la tripulació (d’aliments i d’aigua) per al viatge.