Tal dia com avui de l’any 1873, fa 150 anys, es proclamava la I República espanyola (1873-1874). El dia anterior (10 de febrer de 1873), el rei Amadeu I, que havia estat elegit i coronat per les Corts (1870), després que el general Prim, president del Partit Progressista i del govern espanyol, hagués derrocat i desterrat Isabel II (1868), renunciava al tron i abandonava l’estat espanyol. Amadeu I, que havia estat el candidat preferit de Prim, havia arribat a Madrid per a ser coronat l’endemà de la mort del general (30 de desembre de 1870), assassinat en un atemptat; no es va adaptar mai a l’ambient corrupte i xulesc de la cort de Madrid.
El dia 11 a la matinada, quan els diputats republicans de les Corts van tenir coneixement que el rei havia abandonat Madrid, van prendre els edificis més estratègics de la ciutat. Poques hores després, les Corts proclamaven la República i nomenaven el català Estanislau Figueres i Moragas (Barcelona, 1819 – Madrid, 1882), del Partit Federal Republicà, president de la Primera República espanyola. Figueres va ser president fins a la crisi política —fortament influïda per la crisi econòmica— de juny de 1873 i va deixar pas a Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901), també del Partit Republicà Federal.
Durant aquells mesos inicials, es va fer palesa la desunió entre els republicans. Als territoris on el republicanisme tenia més tradició i força, Catalunya i el País Valencià, es promovia un nou model d’estat federal, basat en la realitat plurinacional espanyola. Mentre que a Madrid i al conjunt de Castella, els republicans pretenien imposar un model d’estat unitari, inspirat en el mapa francès, que no reconeixia la naturalesa diversa dels territoris que formaven part de l’estat. Aquestes tensions erosionarien la confiança del poder econòmic espanyol en el règim republicà, que acabaria promovent el cop d’estat militar del general Martínez Campos i la restauració borbònica (1874).