Tal dia com avui de l’any 1641, fa 385 anys, Pau Claris —94è president de la Generalitat (1638-1641)— implementava la resolució de la Junta de Braços (l’equivalent al Parlament), aprovada a proposta del mateix president el dia anterior, i proclamava la Primera República Catalana. Quatre mesos abans (setembre, 1640), el rei hispànic Felip IV havia declarat, formalment, la guerra a Catalunya i havia enviat un decàleg de greuges a la Generalitat —justificant aquella declaració—, entre els quals destacava “por haver dado muerte al virrey”, “por haver quemado vivo a Montredon (agutzil reial) sin confesión” o “por haver perseguido los ministros reales y no haver hombre que por parte del rey ose mostrar la cara”.

La proposta del president que va ser aprovada per la Junta de Braços quedaria documentada al Dietari de la Generalitat i diria: “Lo senyor de Plesis Besanson (el delegat plenipotenciari de la cancelleria de Versalles a Catalunya) ha fet ostensió dels poders que lo rey christianíssim (Lluís XIII de França) li ha donats en orde a la assistència que desija fer a esta província (Catalunya) per sa conservació, en los quals, entre altres capítols, li dona poder sa magestat christianíssima (Lluís XIII de França) per admètrela de baix de sa protecció, ab que reduesca son govern a forma de república ab los pactes y condicions que entre la província (Catalunya) y a sa magestat christianíssima (Lluís XIII de França) se ajustaran”.

Quan es va proclamar la República, un exèrcit hispànic format per 24.000 efectius i dirigit pel sanguinari marquès de Los Vélez havia iniciat l’ocupació del país. Després de massacrar la població civil de Tortosa, Bítem, Xerta, Tivenys, l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils, havia avançat fins a Martorell i es disposava a assaltar Barcelona. Sis dies després de la proclamació, i després de vèncer la resistència catalana al Llobregat, l’exercit de Los Vélez es va plantar davant de Barcelona i, en aquell moment (23 de gener del 1641), Versalles va exigir que la Junta de Braços nomenés Lluís XIII comte de Barcelona. Catalunya mantenia la seva independència, però passava a compartir testa coronada amb França, i la República quedava liquidada.