Tal dia com avui de l’any 1898, fa 128 anys, William McKinley, president dels Estats Units, presentava al Congrés de la nació l’aprovació de la declaració de guerra a Espanya. Unes setmanes abans (15 de febrer de 1898), el govern de Washington havia enviat l’USS Maine a l’Havana, oficialment per a “vigilar i protegir els interessos nord-americans que podien estar amenaçats per efecte del conflicte entre l’exèrcit colonial espanyol i les forces independentistes cubanes”. Una lectura mínimament atenta revela que Washington no ocultava el seu posicionament amb relació a aquell conflicte.
Aquell 15 de febrer, el cuirassat de l’armada naval nord-americana USS Maine, ancorat al port amb autorització de les autoritats militars espanyoles, esclatava en mil bocins. El govern nord-americà reaccionaria immediatament acusant el poder colonial espanyol d'estar al darrere d’aquella agressió i, durant les setmanes posteriors, la societat nord-americana i la seva Cambra de Representants crearien un estat d’opinió favorable a la guerra. Finalment, i després d’una ràpida maduració de tan sols deu setmanes, el 25 d’abril del 1898 el Congrés dels Estats Units votava favorablement la proposta del president William McKinley —del Partit Republicà— i declarava la guerra a Espanya.
Aquella guerra duraria, tan sols, unes setmanes. El 12 d’agost del 1898, després de les incontestables victòries militars nord-americanes a les batalles de Santiago de Cuba i de Lomas de San Juan, l’exèrcit espanyol es rendia. A la Conferència de Pau de París, que posava fi a aquell conflicte (desembre del 1898), els espanyols haurien de lliurar les seves darreres colònies d’ultramar als nord-americans i assumir el deute públic de l’illa de Cuba, xifrat en 400 milions de dòlars. Molt lluny dels 400 milions de dòlars a cobrar que, trenta-sis anys abans, havia negociat el general Prim com l’import per a la venda de l’illa caribenya als Estats Units.