Tal dia com avui de l’any 1704, fa 314 anys, el rei Pere II de Portugal reconeixia Carles d’Habsburg, candidat a la corona hispànica dels aliats internacionals (Àustria, Anglaterra i els Països Baixos) com a Carles III de les Espanyes. D’aquesta manera, Portugal ―que abans ja havia signat tractats comercials molt importants amb Anglaterra― es decantava definitivament per la causa austriacista i passava a formar part de l’aliança antiborbònica de La Haia (1701). Així s’anticipava més d’un any a Catalunya, que no s’integraria formalment en el conglomerat internacional fins a la signatura del Tractat de Gènova, amb Anglaterra, el 20 de juny de 1705.

Els tractats comercials que abans havien signat les cancelleries de Lisboa i de Londres explicarien aquella decisió. Tot i que inicialment, i no de bon grat, Pere de Portugal va reconèixer Felip de Borbó com a rei de les Espanyes (1701), després de la signatura dels acords amb Anglaterra (maig de 1703) ―que havien de garantir els privilegis portuguesos sobre el vi i els interessos anglesos sobre el tèxtil―, la postura de Lisboa, que escapava de la pressió i el menyspreu seculars de Versalles, canviaria radicalment. Els portuguesos fins i tot participarien en una maniobra militar fallida, liderada pels anglesos i els neerlandesos, d’invasió de Castella a través d’Extremadura (novembre de 1703).

Tres dies abans, Carles d’Habsburg havia desembarcat a Lisboa, convidat pel rei Pere de Portugal, que l’havia rebut amb tots els honors de monarca sobirà. Aquella maniobra, que traslladava el conflicte successori hispànic a la península Ibèrica, s’interpretava com el suport incondicional de Portugal a la causa austriacista, i també com la confirmació de Portugal com a plataforma territorial dels exèrcits de la coalició internacional antiborbònica a la Península. La primera gran operació militar en territori peninsular s’iniciaria a Lisboa i culminaria amb la conquesta aliada de Gibraltar (agost de 1704). En aquella operació la infanteria de marina catalana hi tindria una destacada participació.

Imatge principal: Vista de Lisboa a principi del segle XVIII / Biblioteca Nacional de França