Tal dia com avui de l’any 1611, fa 413 anys, a València, moria Joan de Ribera (Sevilla, 1532), arquebisbe de València i patriarca de la diòcesi llatina d’Antioquia (ciutat ocupada pels otomans). A més, entre 1602 i 1604, coincidint amb el seu pontificat, havia estat virrei hispànic del regne de València, amb la qual cosa, durant aquell temps, havia estat no tan sols la màxima autoritat religiosa del país (1568-1611), sinó també la màxima autoritat política i militar delegada de la monarquia hispànica (1602-1604). També, durant el seu pontificat, havia fundat el Reial Col·legi del Corpus Christi, amb la missió de formar el clergat per perseguir el protestantisme i l’islam.
Però Joan de Ribera passaria a la història com l’ideòleg que va tramar i executar l’expulsió dels moriscos valencians. El 1609 va aconseguir que el rei hispànic Felip III signés l’ordre d’expulsió de la població morisca valenciana, concentrada, principalment, en les comarques interiors del país i que, en aquell moment, representava una tercera part de la població valenciana. Entre 1609 i 1612, al País Valencià, 120.000 persones van ser desnonades de les seves cases i de les seves terres, conduïdes a la força fins als ports de Vinaròs, el Grau de València i Dénia, i embarcades cap al nord d’Àfrica.
L’expulsió dels moriscos valencians és considerada la pitjor crisi humanitària del segle XVII europeu. Els Tercios de Castilla mai no van protegir les columnes de moriscos que eren conduïdes als ports de la Mediterrània i que van ser assaltades per cristians vells. La monarquia hispànica mai no es va preocupar pels armadors nord-africans que havien de transportar els moriscos valencians i es van produir desestibes de passatge a alta mar. I els supervivents que van arribar al Magrib van haver de lluitar contra la població indígena que els volia exterminar perquè els considerava un competidor econòmic.