Tal dia com avui de l’any 1521, fa 501 anys, a Roma, moria Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, 1475), que havia estat el 217è pontífex de l’Església catòlica, amb el nom de Lleó X, des del 9 de març de 1513 fins al dia del seu decés. L’elecció de l’anomenat papa Mèdici es va produir en un context polític de gran rivalitat pel lideratge europeu entre Ferran el Catòlic, rei de la corona catalanoaragonesa i regent de la corona castellanolleonesa, i Lluís XII, rei de la monarquia francesa. En aquell conflicte, que s’havia escenificat a la península italiana, els Mèdici, ducs independents de la Toscana, havien gravitat cap a l’òrbita francesa, i aquest posicionament es revelaria altament encertat als seus interessos amb l’elecció de Lleó X; que arribaria al setial de Sant Pere amb el suport dels cardenals francesos i els del nord d’Itàlia.

L’elecció de Lleó X —el papa Mèdici— va desbaratar els plans del rei catòlic. Ferran, abans del seu casament amb Isabel I de Castella, havia tingut dos fills de dues relacions extramatrimonials: Joana (Agramunt, 1469) i Alfons (Cervera, 1470). Passats els anys, Ferran, que mai havia abandonat els seus fills il·legítims (els va reconèixer i els va donar el patrònim), va pactar amb Isabel —la seva esposa— i amb Aldonça Roig d’Ivorra (la mare d’Alfons) que Joan (Sevilla, 1478), fill legítim de la parella reial, seria l’hereu dels trons de Barcelona i de Toledo. I que Alfons mai reclamaria els drets dinàstics que li podien correspondre com a fill del rei Ferran. I que, a canvi, se li procuraria una ambiciosa i fulgurant carrera eclesiàstica que havia de culminar al setial de Sant Pere.

El 1478 (any de naixement de Joan), Alfons, amb tan sols vuit anys d’edat, va ser nomenat arquebisbe de Saragossa. I el 1482, amb tan sols dotze anys, hi va sumar la dignitat d’arquebisbe de València. D’altra banda, el 1497, Joan va ser casat amb Margarida Habsburg, filla de l’emperador del Sacre Imperi. L’ambició de Ferran era convertir el seu hereu legítim, Joan de Trastàmara, en el sobirà més poderós del continent, el nou “cèsar” de l’Europa del Renaixement. I convertir el seu fill nascut d’una relació extramatrimonial, Alfons de Trastàmara, en el pontífex de Roma, el cap espiritual de la cristiandat. Però no va aconseguir ni una cosa ni una altra. Joan va morir prematurament i sense descendència (1498) i Alfons no va sobreviure al seu rival Mèdici (1520), i no va poder tenir una segona oportunitat.