Tal dia com avui de l’any 1516, fa 510 anys, Madrigalejo (Corona castellanolleonesa), i amb el rei Ferran el Catòlic de cos present (havia mort dos dies abans), s’obria l’enigmàtic darrer testament que el monarca havia atorgat el 26 d’abril de l’any anterior a Aranda de Duero (Corona castellanolleonesa). Ferran, durament enfrontat amb el seu consogre Maximilià d’Habsburg (que havia retingut i educat l’hereu conjunt, Carles, al seu palau de Gant, als Països Baixos), durant els darrers anys de la seva vida havia intentat engendrar un successor alternatiu amb la seva segona esposa, Germana de Foix, però la seva incapacitat per engendrar aquest hereu que deixaria sense opcions Carles de Gant als trons hispànics, no l’havia desanimat.

Ferran no suportava la idea de no poder transmetre els trons hispànics a un Trastàmara (el net Carles era un Habsburg), i entre els seus cercles privats s’afirmava que havia contemplat la possibilitat de testar a favor del seu altre net Ferran (també fill de Joana, mal anomenada la Boja, i de Felip, anomenat el Bell, i, per tant, germà petit de Carles de Gant), i també un Habsburg, però que a diferència de l’altre havia estat educat al costat del rei catòlic. Fins i tot s’afirma que havia contemplat la possibilitat de legitimar el seu primer plançó, Alons, concebut a Cervera amb Aldonça Roig d’Ivorra durant les negociacions matrimonials amb Isabel de Castella, i nomenar-lo hereu als trons hispànics.

Per tant, els estaments de poder de les Corones catalanoaragonesa, castellanolleonesa i navarresa contemplaven el testament del difunt rei catòlic (vidu de la seva esposa Isabel de Castella des del 1504) com un misteri que podia alterar el curs de la història. Finalment, però, el testament de Ferran no contenia cap sorpresa (si més no el testament oficialment considerat l’autèntic). Llegava els trons hispànics (Barcelona, Toledo i Pamplona) al seu net Carles de Gant (que havia estat educat a la cort de Maximilià i no sabia parlar ni català ni castellà). I, mentre Carles no en prengués possessió, nomenava el seu fill il·legítim Alons, regent de les Corones catalanoaragonesa i navarresa, i el cardenal Cisneros, de la Corona castellanolleonesa.