Tal dia com avui de l’any 1646, fa 379 anys, a Venècia (llavors capital de la Sereníssima República de Venècia), hi naixia Elena Lucrezia Cornaro, que trenta-dos anys després (1678) es convertiria en la primera dona de la història que assolia un doctorat en filosofia. Elena Cornaro va néixer al palau Lorendan, també anomenat Ca’ Lorendan, situat al pas del Gran Canal pel sestiere (barri) de San Marco (molt a prop del pont de Rialto), i era la tercera filla de la parella formada per Giovanni Battista Cornaro, tresorer (ministre de finances) de la república veneciana, i Zanetta Boni, que, segons les fonts, era una noia bellíssima però d’un origen molt humil. Les diferències socials no els permeteren casar-se fins al 1656, motiu pel qual Elena va néixer il·legítima.

No obstant això, Giovanni i Zanetta van crear una llar familiar convencional i van criar i educar els seus fills com qualsevol altra família aristocràtica de la ciutat. Elena, des de molt jove, va donar mostres d’una gran capacitat intel·lectual i els seus pares li van procurar una formació de gran nivell. Als divuit anys (1664) va assolir el títol acadèmic Oraculum Septilingue, que acreditava el seu domini de les llengües llatina, grega, hebrea, àrab, francesa i italiana. I als dinou anys (1665) va prendre els hàbits d’oblati benedettini (laic que s’ofereix a Déu sense professar els vots d’un orde religiós), condició que, en aquell context històric, s’imposava a les dones que volien cursar una carrera universitària.

A Pàdua, Elena va estudiar teologia, però, a la recta final de la carrera (1677), Gregorio Barbarigo, bisbe de Pàdua, es va negar a examinar-la pel seu gènere. La Universitat de Pàdua va cercar una solució i Elena —després de cursar un any acadèmic addicional— es presentava davant el tribunal examinador per a defensar —en llatí i durant una hora— la seva tesi sobre lògica aristotèlica (1678). En aquell acte hi van ser presents els seus pares i diversos professors de les universitats de Bolonya, Perusa, Roma i Nàpols. En acabar, Carlo Rinaldi, rector de la Universitat, i Felice Rotondi, tutor dels estudis de filosofia, li van imposar la corona de llorer, l’anell i la musseta d’ermini, que l’acreditaven com a doctora universitària.