Tal dia com avui de l’any 1810, fa 215 anys, a Vic, naixia Jaume Balmes i Urpià, que en el decurs de la seva vida esdevindria una de les figures intel·lectuals i polítiques més destacades del segle XIX català. Va estudiar la carrera religiosa al seminari de Vic i es va doctorar en Teologia a la Universitat de Cervera. Va viure en els grans canvis socials que impulsats per la Revolució Industrial (primers desplaçaments poblacionals del medi rural cap al medi urbà i creació de la classe proletària) i les fortes tensions polítiques del moment (les guerres civils carlines que enfrontaven els liberals contra els tradicionalistes). Es va implicar en aquests fenòmens i va ser un dels filòsofs més llegits del pensament catòlic a nivell europeu.

Per posar fi als conflictes polítics i militars de la seva època, va promoure la creació d’un espai de centralitat que s’havia de formar amb la reunió de les faccions més moderades del tradicionalisme i del liberalisme espanyols. També va proposar el matrimoni de la reina Isabel II (la monarca dels liberals) amb el seu cosí Carles de Borbó i Bragança (el pretendent dels carlins). Va fracassar en ambdós projectes, però sempre va continuar sent una figura destacada del panorama polític de Madrid. Durant aquesta etapa va publicar les seves obres de filosofia política més reconeguda: El criterio (1845) i Filosofia fundamental (1846). En canvi, sempre va ser molt escèptic amb el moviment de recuperació nacional catalana.

També, tal dia com avui, però de l’any 2016, fa 9 anys, a Santiago de Xile moria Josep Balmes Parramon, nascut a Montesquiu (Osona) el 1927, un dels grans pintors xilens contemporanis. Balmes va marxar de Catalunya, amb 9 anys, durant l'ocupació franquista del país (1938-1939) i, amb els seus pares, havia estat refugiat a França. Balmes seria un dels 423 catalans que el 4 d’agost de 1936 van embarcar al Winnipeg, el vaixell noliejat a Bordeus per Pablo Neruda per conduir els exiliats republicans catalans i espanyols a Xile. Balmes va estar a punt de ser víctima del motí format per 2.201 espanyols, que es va produir quan el Winnipeg va arribar a l’oceà Pacífic i van intentar llençar per la borda els refugiats catalans.

Balmes es va criar a Valparaíso i va estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Xile. Durant un quart de segle (1948-1973) va ser professor de la Universitat de Xile i els últims anys, degà de la Facultat d’Arts; i entre els seus alumnes sorgirien les figures més destacades de la pintura contemporània xilena. Amb el cop d’estat perpetrat pel general Pinochet (1973) i la brutal repressió desfermada tot seguit es va exiliar a França i va ser professor de la Universitat de París I Panthéon-Sorbonne. Durant la seva vida, va obtenir quinze primers premis internacionals de pintura. Va retornar a Xile amb la restauració de la democràcia i va ser director del Museu de la Solidaritat Salvador Allende.