Tal dia com avui de l’any 1903, fa 120 anys, a Sukarrieta (Biscaia, Euskal Herria), moria el periodista, escriptor i polític Sabin Arana Goiri, que havia estat el fundador del primer moviment polític basquista modern. Sabin Arana havia nascut el 1865 al barri d’Abando (l’eixample urbanístic de Bilbao durant el segle XIX), en una família bascoparlant, tradicionalista i confessional, i molt compromesa amb el moviment carlí basc (defensor de la recuperació del règim foral). Per aquest motiu, després de la definitiva derrota carlina (1876), la seva família es va haver d’exiliar a Iparralde (Euskadi Nord) i bona part de la seva infantesa va transcórrer a Baiona.

Va iniciar la carrera de Dret a Barcelona (1885), però va abandonar els estudis per la mort prematura de la seva mare (1888). D'ençà d'aleshores, es va retirar a la casa familiar de Bilbao i es va dedicar a l’estudi de la història d’Euskal Herria i la de la llengua i cultura basques. Seria durant aquesta època (1888-1894) que formularia les seves primeres tesis ideològiques, que proposaven la independència de Biscaia i la llibertat de la resta de territoris bascos a sumar-se a aquest projecte. Durant aquesta etapa, crearia la ikurriña —pensada inicialment per a ser la bandera de la República de Biscaia— i instituiria l’Aberri Eguna (Dia de la Pàtria Basca).

El 1894 ja era una personalitat coneguda a Biscaia i el seu discurs ja tenia certa predicació; i, en aquell moment, va fer el pas definitiu. Va crear, successivament, els diaris Bizkaitarra i Euskaldun Batzokia (que poc després serien clausurats per ordre governativa), i l’any següent (1895) l'Euzko Alderdi Jeltzalea (Partit Nacionalista Basc). El discurs d’Arana criticava durament els immigrants espanyols que acceptaven treballar a canvi de salaris molt baixos i que estaven provocant l’empobriment de les classes humils natives, i també els retreia que avergonyissin i humiliessin els bascos que no sabien parlar castellà.

La liquidació definitiva del règim foral (1876) havia provocat un daltabaix a l’economia basca. Les oligarquies urbanes, d’ideologia liberal i ben relacionades amb el poder de Madrid, havien sobreviscut a la crisi amb pràctiques corruptes tolerades pel govern central. Mentre que les classes mitjanes havien patit l’ensorrament i la desaparició dels seus negocis. Per aquest motiu, el discurs de Sabin Arana, molt crític amb aquelles oligarquies, a les quals acusava de ser una classe desnaturalitzada que havia renunciat a la reivindicació foral a canvi del seu benefici particular, va calar amb molta força entre les damnificades classes mitjanes que ho havien perdut tot.

Sabin Arana va morir prematurament a 38 anys, després d’un llarg patiment, a causa d’una insuficiència renal crònica que arrossegava des de la infantesa.