Tal dia com avui de l’any 1917, fa 108 anys, a Castellterçol (el Moianès), moria l’advocat i polític Enric Prat de la Riba, en aquell moment president de la Mancomunitat de Catalunya, l’organisme creat per a conduir Catalunya a la restauració de l’autogovern, liquidat a sang i foc pel règim borbònic el 1714. Prat de la Riba, que havia participat en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa (1892) —el primer intent seriós de restauració de l’autogovern català— i en la fundació de la Lliga Regionalista (1901) —el primer partit catalanista que exerciria funcions de govern—, guanyaria les eleccions que el convertirien en president de la Diputació de Barcelona (1907), i des d’aquesta posició reuniria les quatre diputacions catalanes per a crear la Mancomunitat.

Tot i que les competències de la Mancomunitat no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat de Catalunya des del 1714. Amb escassos recursos dineraris, però amb una extraordinària gestió econòmica, va portar a terme una gran tasca de modernització del país. Va crear una moderna xarxa d’ensenyaments elemental, professional i tècnic; va impulsar la innovació i la universalització de la sanitat; va crear infraestructures de carreteres, ferrocarrils, ports i telèfons; va introduir tècniques de millora en la producció industrial i agrària, i va modificar l’orientació del focus català cap a Europa.

L’any 1902, l’aparell policial i judicial espanyol va empresonar Prat de la Riba per la publicació de l’article "Separatisme al Rosselló". Durant la seva reclusió, va adquirir una tiroïditis hipertiroidal que acabaria sent la causa de la seva mort. No obstant això, l’etapa més destacada de la seva carrera política i de servei al país (1914-1917) la viuria lluitant cada dia contra aquesta afectació amb una extraordinària dignitat. El professor Josep Vicenç Mestre (UPF), un dels investigadors que més i millor ha estudiat la figura i l’obra del primer president de la Mancomunitat, suggereix que "si Prat de la Riba hagués viscut actualment, seria independentista".