Tal dia com avui de l’any 2004, fa 19 anys, a Surrey (Anglaterra), moria Pepa Colomer i Luque, que havia estat la primera aviadora catalana de la història. Pepa Colomer va néixer a Barcelona l’any 1913, en una família formada per Josep Colomer, fabricant tèxtil de Sabadell i Encarnació Luque, mestra d’escola de la capital catalana. Els seus progenitors eren persones d’ideologia progressista i la van fer estudiar a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat per Francesca Bonnemaison, que proposava un nou model de dona culta, conscient de la situació social i política i, a la vegada, coneixedora i transmissora dels valors tradicionals.

Pepa Colomer va tenir, des de molt jove, una forta inclinació pel món de l’aviació, que, en aquell moment, tot just començava. El 19 de gener de 1931, amb disset anys i deu mesos, obtenia el títol de pilot d’aviació. Per aconseguir fer els estudis, les pràctiques i la prova final que la capacitava per a pilotar avions, el seu pare i ella van haver de convèncer Josep Canudas, en aquell moment director de l’Escola de Vol de Barcelona, i que més tard seria el fundador de la primera línia aèria catalana (Barcelona – la Seu d’Urgell), i director de l’Escola de Pilots de la Generalitat, formant pilots que combatien amb l’aviació republicana en el conflicte civil espanyol (1936-1939).

Fins a l’esclat de la Guerra Civil (1931-1936), Pepa Colomer va treballar a l’aviació comercial: en vols que exhibien pancartes publicitàries, o en vols que transportaven mercaderies. En esclatar el conflicte civil (1936) ja era una aviadora experimentada, i va ser nomenada professora de l’Escola de Pilots de la Generalitat, a les ordres del seu antic formador Josep Canudas. També, durant aquest període bèl·lic, va pilotar avions militars en tasques de vigilància, de trasllat de ferits del front als hospitals de la rereguarda, i —per ordre del president Companys— d’evacuació de persones amenaçades de mort pels elements revolucionaris incontrolats.

En acabar el conflicte es va exiliar a Anglaterra, amb el que havia estat el seu professor d’aviació Josep Maria Carreras i Dexeus, i que seria el seu marit. A l’exili no va tornar a pilotar un avió, i quan se li preguntava per què, la seva resposta sempre va ser la mateixa, perquè a Anglaterra no hi havia feina per a ella com a pilot. En canvi, el seu marit va passar a formar part de la Royal Air Force com a pilot de combat i va participar en diverses batalles aèries de la II Guerra Mundial (1939-1945). Pepa Colomer no va tornar a residir a Catalunya, però abans de morir va ordenar que les seves cendres fossin enterrades al cementeri de Reus, ciutat on vivien familiars i amics.