Tal dia com avui de l’any 1287, fa 738 anys, a Tarragona; moria Bernat d’Olivella, arquebisbe de Tarragona i cardenal primat de la Corona catalanoaragonesa. Olivella passava a la història com el primer jerarca eclesiàstic catalanoaragonès autoritzat a ungir els reis catalanoaragonesos. Aquesta cerimònia tenia el seu origen a l’Alta Edat Mitjana, quan els pontífex de Roma enviaven Oli Sant als reis, com un obsequi de gran valor i com un reconeixement a la legitimitat del seu càrrec i del poder que passarien a exercir a partir d’aquell moment. Una d’aquestes primeres trameses documentades es la que el papa Gregori I va enviar a la reina Teodolinda de Llombardia quan aquesta va ser coronada (589).
Un rei només podia ser creat pel papa de Roma -com a vicari de Crist a la Terra- o per l’emperador del Sacre Imperi Romanogermanic -com a successor dels emperadors romans i carolingis-. Però no era el cas dels reis catalanoaragonesos. El seu títol de rei procedia d’un fet insòlit que s’havia produït el 1076, quan Sanç I, comte d’Aragó -dependent de la corona navarresa-, havia estat coronat a Pamplona i havia elevat -per iniciativa pròpia- el seu comtat a la categoria de regne. Per aquest motiu, el títol de rei dels sobirans catalanoaragonesos havia estat als llimbs de la legitimitat. I per aquest motiu, l’ungiment dels reis catalanoaragonesos adquiria una gran importància per què passats dos segles, el Pontificat, finalment els reconeixia la seva legitimitat.
D’altra banda els arquebisbes de Tarragona confirmaven la seva categoria de primats de l’Església catalanoaragonesa que ja exercien des del 1114, quan el comte Ramon Berenguer III (abans de la unió dinàstica de Barcelona i Aragó) restaura la seu arxidiocesana tarraconense (creada el 250 i interrompuda el 714) i Tarragona esdevé capital eclesiàstica del comtat independent de Barcelona. Amb la unió dinàstica (1150) i l’expansió cap a les Mallorques (1229); València (1232); Sicília (1282); i Sardenya (1305); Tarragona seria seu primada de la totalitat de la Corona catalanoaragonesa (1150-1479) i, després, de les Espanyes (compartida amb Toledo, seu primada de la Corona castellanolleonesa) fins a l’ocupació franquista de la ciutat (1939).