Tal dia com avui de l’any 1938, fa 85 anys, a Valladolid (llavors zona controlada per la Junta rebel de Burgos) i en el context de la Guerra Civil Espanyola; moria el general Severiano Martínez Anido, que, durant la dècada de 1920, havia estat un dels elements més destacats de la repressió policial contra els moviments obrers catalans i contra els seus líders. En el moment que el va abastar la mort, Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862) era el responsable del govern rebel de Burgos per a rebre instrucció policial de la Gestapo —la policia política del règim nazi alemany— i de coordinar amb Berlín les extradicions de dissidents polítics.
Anteriorment, el novembre del 1920, el govern conservador del president Eduardo Dato l’havia nomenat governador civil de Barcelona, i durant dos anys —fins al 24 d’octubre del 1922, que va ser destituït per l’escandalosa brutalitat dels seus mètodes— va desplegar una dura i violenta repressió policial i militar contra les organitzacions obreres i contra els seus líders. La premsa el va acusar de connivència amb els pistolers de la patronal i de mantenir a sou un grup de delinqüents armats que assassinaven impunement els líders obrers. Va ser acusat d’ordenar, entre d'altres, l’assassinat de l’advocat laboralista i polític catalanista Francesc Layret.
Amb el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930/31), va ser nomenat ministre de Governació i vicepresident del govern espanyol. Durant aquesta etapa, va fer diverses proclames molt il·lustratives del seu ideari. El 1924, el govern dictatorial va desterrar Unamuno a l’illa de Fuerteventura, i Martínez Anido va proclamar. "Yo cortaría varias cabezas de intelectuales para que no molesten más. Si yo pudiera (...) Unamuno no llegaría vivo a Fuerteventura". I poc després, el 1928, davant el fracàs de la seva política repressiva a Catalunya, proclamaria: "Hay que llenar Cataluña de lo peor que tanga España", proposant la creació d’un escenari permanent de violència a Catalunya.