Tal dia com avui de l'any 1656, fa 361 anys, moria a Lisboa el rei Joan IV de Bragança, que setze anys abans (1640) havia liderat la revolució que restauraria la independència de Portugal. L'any 1580, a la mort sense descendència d'Enric el Cardenal, penúltim rei de la dinastia Avís, es va obrir un període de conflictes entre els quatre candidats a ocupar el tron de Lisboa. El rei hispànic Felip II va fer valer per la força els seus drets dinàstics. Amb la complicitat de l'aristocràcia portuguesa, va envair el regne i va deposar Antoni I, fill natural del Cardenal i candidat de les classes populars lusitanes. Durant 60 anys Portugal restaria integrat en l'edifici polític hispànic.

El 1640, any de la independència de Portugal, el conflicte que enfrontava les institucions catalanes i la cancelleria hispànica havia esclatat definitivament. La Revolució dels Segadors (1640-1652) i la proclamació de la Primera República Catalana (1641) aplanaria el camí de la independència portuguesa. Olivares, el ministre plenipotenciari del rei hispànic Felip IV, havia decidit temps enrere que prioritzaria la intervenció militar a Catalunya. Olivares ho va justificar amb el pretext que els Habsburg de Madrid no tolerarien la creació d'un estat-amenaça al quadrant nord-oriental peninsular, que podia convertir-se en la plataforma d'una hipotètica invasió francesa.

En aquella revolució independentista portuguesa hi va tenir un paper destacat l'esposa de Joan de Bragança, la castellana Luisa Francisca de Guzmán, que era, curiosament, parent del ministre hispànic Olivares. La historiografia portuguesa ha apuntat amb encert que en la decisió de l'ambiciós Olivares hi va pesar molt la possibilitat real de situar un membre del seu clan familiar al tron de Lisboa. I la historiografia catalana ha provat que Olivares va ordenar pagar els soldats hispànics del front de Portugal amb una moneda de valor molt més baix que la que van cobrar els del front de Catalunya. Un detall importantíssim que explicaria l'evolució d'aquells conflictes.

 

Imatge principal: Mapa d'Europa, de Jan Blaeu. Amsterdam, 1650 / Arxiu d'El Nacional