Tal dia com avui de l’any 1959, fa 59 anys, moria a Castelló (País Valencià) Gaetà Huguet i Segarra, que havia estat un dels pioners en la formulació del valencianisme polític. Huguet, nascut a Castelló l’any 1882 en una família d’industrials vinícoles d’ideologia republicana, es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona i en Ciències Agrònomes a l’Institut National Agronomique de París. Quan va tornar a Castelló va passar a dirigir el negoci familiar i a sovintejar els ambients culturals i polítics de la capital de la Plana.
L’any 1909 va ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista Valenciana, una formació política republicana i valencianista que sorgia del planter format a l’associació cultural Lo Rat Penat, fundada el 1878 per Llombart, Llorente i Pizcueta, impulsora de la Renaixença al País Valencià i creadora de la idea de Països Catalans. Huguet va liderar la primera generació d’intel·lectuals que van portar el valencianisme cultural al terreny polític. Va ser un dels signants de les Normes de Castelló (1932) —que reconeixien la unitat de la llengua— i el fundador d’Esquerra Republicana del País Valencià.
Els signants de les Normes de Castelló (1932) / Fundació Huguet
Quan Huguet va signar les Normes i va fundar ERPV, el valencianisme polític ja havia assolit la maduresa. El 1932 s’havien celebrat arreu del país diverses manifestacions de reivindicació de l’Estatut: la més multitudinària havia reunit més de 100.000 persones a València cap i casal i havia estat la concentració més gran fins llavors de la història del País Valencià. El valencianisme polític no tan sols estava articulat en l’esquema clàssic dreta-esquerra, sinó que, gràcies a personalitats com Huguet, era també la idea que generava més consens en la societat valenciana.
Huguet se'n va anar a l’exili a les acaballes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Quan va tornar (1951) va ser, amb el seu amic Carles Salvador Gimeno, el creador i promotor de cursos de llengua valenciana. A la seva mort es crearia, per voluntat testamentària, la Fundació Huguet, que ha estat un bastió de resistència i un dels grans focus de divulgació de la llengua i de la cultura valencianes.
Imatge principal: Gaetà Huguet / Fundació Huguet