Tal dia com avui de l’any 1628, fa 398 anys, a València, moria Francesc Ribalta, que és considerat el millor pintor català del tenebrisme. Ribalta, nascut a Solsona el 1565, es va formar a Barcelona per passar, posteriorment, a El Escorial i a València. Al monestir-panteó va treballar amb artistes de renom com Zuccaro, Cambiaso, Tibaldi, Carducci o Navarrete el Mut, i hi va adquirir un gran coneixement en la tècnica del manierisme (l’estil artístic caracteritzat per la recerca d’una estilització personal —la maniera – i que va ser la forma predominant durant el baix Renaixement, a partir dels inicis del segle XVI).
Però Ribalta va viure la fi de l’estil renaixentista (finals del segle XVI) i l’inici del barroc (principis del segle XVII) que s’acabaria imposant arreu d’Europa, sobretot als països de tradició catòlica. I, precisament, aquesta transició impulsaria la gran aportació de Ribalta al món de la pintura. Immers en l’esperit religiós de la Contrareforma (el rearmament ideològic i teològic del catolicisme per fer front al protestantisme que ell compartia plenament), va enfocar els motius visionaris de la seva pintura amb una tècnica naturalista, de manera que el sobrenatural semblés tenir lloc de la manera més creïble i propera a l’espectador.
Així, Ribalta, amb el seu enfocament personal, va experimentar en el conreu del tenebrisme, l’estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur, per la qual únicament les figures temàticament centrals destaquen il·luminades d’un fons generalitzadament molt fosc. Va excel·lir en el conreu d’aquest estil i la seva obra més destacada és el Sant Sopar, que va pintar per encàrrec de Joan de Ribera, arquebisbe de València, anomenat el Patriarca. En aquella obra, Judes Iscariot està situat d’esquena però, singularment, gira el cap i, amb una mirada tèrbola —com si se sentís desemmascarat—, busca els ulls i la complicitat de l’espectador.