Europa prepara una alternativa als coets de SpaceX. Dassault Aviation i l'empresa espacial alemanya OHB han proposat formalment VORTEX-S a l'Agència Espacial Europea (ESA) el passat dia 11 de maig de 2026. Es tracta d'un avió espacial reutilitzable amb ales especialment dissenyat per transportar càrrega a l'òrbita baixa terrestre i portar-la de tornada intacta. Però en lloc d'aterrar en una pista, amararà a l'oceà. La proposta va dirigida a la plataforma ALADDIN de l'ESA, que està avaluant conceptes europeus de retorn de càrrega, amb els resultats de la Fase 2 previstos per a mitjans de 2026. VORTEX-S podria ser el més semblant que Europa hagi tingut a un transbordador espacial en tres dècades i és molt diferent dels coets Falcon i Starship d'Elon Musk.
VORTEX, el coet espacial europeu
Mentre que la companyia Dassault Aviation s'encarregarà d'acomplir les tasques d'arquitectura principal i integració de sistemes —cosa lògica tenint en compte que van construir el caça Rafale i la família de jets executius Falcon—, per la seva banda OHB, amb seu a Bremen, liderarà el disseny del mòdul de servei.
OHB té una gran experiència en l'enginyeria de satèl·lits. Entre les dues companyies formen un tàndem perfecte per a la creació del primer coet espacial per a l'Agència Espacial Europea.
Els coets VORTEX apuntaran a dos objectius principals: lliurament i retorn de càrrega de forma completament autònoma. Però el millor de tot això és que els coets espacials europeus seran reutilitzables per a múltiples missions.
Dassault Aviation ja va treballar en el seu dia en el concepte del transbordador tripulat Hermes, però es va acabar cancel·lant l'any 1992 a causa dels alts costos de construcció.
Ara VORTEX-S reprendrà el camí on altres coets espacials europeus van fracassar. El projecte es desenvoluparà per etapes. En teoria, el seu primer vol està previst per al segon trimestre de 2028.
L'agència francesa d'adquisicions de defensa DGA i l'agència espacial CNES han compromès 30 milions d'euros en finançament inicial, anunciats durant el Saló Aeronàutic de París de 2025. L'abril de 2026, la startup espanyola Arkadia Space va ser seleccionada per desenvolupar el sistema de propulsió del demostrador VORTEX-D, mantenint la cadena de subministrament dins d'Europa.
Fins ara, SpaceX ha dominat tots els últims llançaments espacials, a excepció de la icònica missió Artemis II de la NASA, que es va dur a terme a través del transbordador Space Launch System (SLS), que va portar la càpsula Orió fins als confins de l'òrbita terrestre per dur a terme proves al voltant de la Lluna abans que la humanitat torni a posar els seus peus sobre la grisenca pols lunar.