Tal dia com avui de l’any 472, fa 1.550 anys, a Roma (llavors capital de l’Imperi Romà d’Occident) moria el general Flavi Ricimer; Magister Militum (principal autoritat militar) de l’estat romà; que en el decurs de la seva vida havia estat un “fabricant” d’emperadors. Entre el 457 i el 472, època en què va exercir el càrrec de Magister Militum , va promoure el nomenament de quatre emperadors: Juli Valeri Majorià (457-461), Libi Sever (461-465); Antemi  (467-472) i Olibri (472). Des de la seva posició, i en un context de descomposició de l’Imperi romà, va forçar la deposició i el nomenament d’emperadors en funció dels seus interessos polítics. Fins i tot, durant l’interregne 465-467 hauria exercit personalment el poder.

Flavi Ricimer no era d’origen romà, sinó que era fill del magnat Requila (de la nació dels sueus) i d’Alipia (filla del rei Vàlia de la nació dels visigots). Des del segle anterior (segle IV) les classes militars germàniques ja formaven part de l’aparell romà en substitució de les decrèpites legions, totalment incapaces de mantenir l’ordre intern a les províncies. En el cas de Flavi Ricimer, tot i que no es té plena constància del seu lloc d’origen; tot apunta que hauria nascut el 405 en algun lloc del Conventus Tarraconensis, la divisió administrativa i judicial romana que ja prefigurava el mapa de la futura Catalunya. Els oncles-avis de Flavi Ricimer havien estat els reis Ataülf i Gal·la Placídia, que el 414 havien establert el primer domini visigòtic peninsular amb capital a Barcelona.

Després d’una vida de conspiracions, Flavi Ricimer va morir als 68 anys (una edat molt avançada a l’època), probablement enverinat pels seus enemics polítics. Va ser a Roma, després d'haver entrat a la capital amb l’exèrcit que comandava per imposar al setial imperial el patrici romà Olibri, en aquell moment casat amb una neta de Gal·la Placídia, tieta-àvia de Flavi Ricimer; i, per tant, cosina-segona seva). Després de la mort de Flavi Ricimer, Olibri resistiria tan sols dos mesos al poder. Assetjat pels mateixos que haurien enverinat el seu valedor, acabaria morint en estranyes circumstàncies. S’especula que va morir a causa d’una hidropesia provocada per l’administració d’un verí. Tan sols quatre anys després (476) l’estat romà desapareixia definitivament.