Tal dia com avui de l’any 2007, fa 16 anys, a Barcelona, moria Dolors Vives i Rodon, que havia estat una pionera de l’aviació militar de la història catalana i peninsular. Vives va sentir una gran atracció pel món de l’aviació després d’assistir a l’arribada del Zeppelin a Barcelona (1933). A partir d’aquell fet, va tenir un paper protagonista en la fundació de l’Aero Club Popular (1933) que naixia per promoure l’interès de les classes populars per l’aviació.
Poc després (1934), va rebre una beca d’estudis de pilot. El 1935 ja tenia la llicència de vol i el 1936, a l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va rebre un curs destinat a pilots civils mobilitzats per l’Escola d’Aviadors Militars de la Generalitat. Va ser destinada a València, capital de la República (1936-1938) i posteriorment a l’aeròdrom del Prat (1938-1939). Després de Pepa Colomer, la seva instructora, va ser la segona dona de Catalunya i de la península Ibèrica que es convertia en pilot militar.
A l’inici del conflicte civil (1936-1937) va pilotar un avió Macchi —amb base a l’aeròdrom de València—, que cada dia recorria la meitat nord de la costa valenciana (entre València i Vinaròs) i la meitat sud de la costa catalana (entre Barcelona i Alcanar). La seva missió era vigilar i informar a propòsit dels moviments dels vaixells de l’exèrcit rebel franquista, i dels seus aliats italians (la marina de guerra del règim de Mussolini). Posteriorment (1938) va fer el mateix des de Barcelona.
Dolors Vives havia nascut a Valls l’any 1908, en una família treballadora que va emigrar a Barcelona el 1920. A la capital catalana va estudiar a l’Escola Municipal de Música, les disciplines de piano i violoncel. Quan es va inclinar l’aviació, era professora de piano (1928-1933). En acabar el conflicte civil (1939), no es va voler exiliar, perquè volia cuidar els seus pares, dues persones d’edat molt avançada que no es podien plantejar el viatge. Dolors i els seus pares van ser represaliats.