Tal dia com avui de l’any 1536, fa 490 anys, a Kimbolton (Anglaterra), moria Caterina d’Aragó, cinquè i darrer plançó dels Reis Catòlics, que des del seu naixement (1485) havia estat convertida en una peça del tauler geopolític internacional de la cancelleria hispànica. En aquell tauler, es va decidir que Joan, el primer i únic mascle, i Joana, una de les noies, serien emparellats amb membres de la casa d’Habsburg-Borgonya, i que Caterina seria emparellada amb l’hereu al tron anglès. El 1489, amb quatre anys, es va acordar el seu matrimoni amb el príncep Artur, de tres anys i fill i hereu del rei Enric VII d’Anglaterra, el primer Tudor al tron de Londres.
El 1501, amb quinze anys, era casada amb Artur, però tan sols sis mesos després el príncep de Gal·les moria a causa de la “suor anglesa”. El seu sogre, Enric VII, no en va autoritzar el retorn perquè això hauria implicat deixar en suspens l’aliança anglohispànica (que li era necessària per a fer front a l’amenaça francesa) i la devolució de l'abundós dot (que havia invertit en la construcció d’una potent marina de guerra). La jove vídua es va quedar a Londres fins que el 1508 va ser promesa amb el futur Enric VIII, germà petit del difunt Artur. El 1509, era coronat Enric VIII. Poc després se celebraven les noces i Caterina esdevenia reina d’Anglaterra.
En el decurs de la seva vida va mantenir una intensa correspondència en català amb personalitats humanistes de l'època, com Isabel de Requesens —aristòcrata catalana i virreina hispànica de Nàpols—, amb Beatriu de Chiaramonte —aristòcrata siciliana i reina d’Hongria— o amb Joan Lluís Vives —professor universitari valencià perseguit per la Inquisició hispànica i una de les figures cabdals de l’humanisme europeu. Amb Joan Lluís Vives, a més, hi va mantenir una estreta amistat (sobretot durant l’estada del professor valencià a Anglaterra), i aquest deixaria testimoni escrit que la reina d'Anglaterra i ell eren “de la mateixa nació”.