Tal dia com avui de l’any 526, fa 1.500 anys, a la costa oriental de la Mediterrània, en aquell moment articulada per les províncies bizantines de Cilícia i Síria, es produïen un tsumani i un terratrèmol de grans dimensions. Els geòlegs actuals estimen que aquell fenomen hauria tingut una intensitat 12 en l’escala modificada de Mercalli (la màxima intensitat d’un moviment sísmic). Segons les fonts documentals de l’època, el tsunami que va precedir el terratrèmol hauria arrasat bona part de les ciutats costaneres de Cilícia i Síria.
Segons les mateixes fonts, poc després del tsunami s’haurien obert grans esquerdes a terra que haurien destruït —parcialment o totalment— pobles, viles i ciutats de la zona litoral de la regió que no havien estat afectats pel tsunami. La investigació historiogràfica moderna ha revelat l’existència de nivells de destrucció molt importants en les ciutats de Tars i Antioquia —capitals de les províncies de Cilícia i Síria— i calcula que aquell fenomen hauria causat la mort d’entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Per tant, seria el més mortífer de la història d’Europa.
El terratrèmol del 526 seria l’inici d’una sèrie de fenòmens destructius que es produirien en cadena i que posarien l’Imperi bizantí al caire de la seva desaparició. Tan sols quinze anys després, es declararia la Plaga de Justinià (541-542), anomenada així pel nom de l’emperador que governava en aquell moment. Aquesta plaga arribaria des d’Àsia i, a través del comerç naval a la Mediterrània, s’estendria per tot el continent. Seria la primera gran pandèmia documentada de pesta bubònica i, segons la investigació historiogràfica moderna, causaria al voltant de cinquanta milions de morts.