Tal dia com avui de l’any 1287, fa 736 anys, a Tarragona, moria Bernat d’Olivella, que havia estat diplomàtic al servei de la cancelleria de Barcelona, i que havia estat arquebisbe de Tarragona. Bernat d’Olivella va obtenir autorització del pontificat perquè els arquebisbes-cardenals de Tarragona, com a continuadors de la tradició tarraconense (la seu primada més antiga de la península, que remuntava la seva existència als darrers segles de l’època romana); i com a màximes autoritats eclesiàstiques de la Corona (en aquell moment València, Saragossa i Barcelona no passaven de la categoria de bisbat); poguessin ungir (coronar) els sobirans catalanoaragonesos, com a França ho feien els arquebisbes de Reims des del segle IX.

En aquell context històric, aquell cerimonial tenia molta importància, perquè legitimava davant del món els sobirans de Barcelona, que havien obtingut la independència respecte del poder francès de forma unilateral i no pactada quasi tres segles abans (987). Tot i que les cancelleries de París i de Barcelona havien signat el Tractat de Corbeïl (el reconeixement francès a la independència catalana, 1258), la cerimònia d’ungir el rei el legitimava espiritualment (com a personatge elegit per la divinitat) i políticament (com a estament que aspirava al monopoli del poder). La maniobra d’Olivella s’inscriu en un procés de recuperació de l’autoritat reial (disminuïda des de la Revolució Feudal del segle X) en perjudici de les aristocràcies militars i terratinents.

Jaume II, fill de Pere II i net de Jaume I, seria el primer rei catalanoaragonès que seria ungit per l’arquebisbe-cardenal de Tarragona (1291). Jaume II ja és un rei amb un perfil autoritari. Però l’autèntica mesura de l’autoritarisme reial la donaria Pere III, net de Jaume II i coronat i ungit el 1336. Pere III ja és el prototipus del rei d’ideologia preabsolutista, que es va enfrontar i que va derrotar les diferents rebel·lions nobiliàries que van esclatar durant el seu regnat per les seves polítiques autoritàries: les unions d’Aragó i de València. Precisament, seria durant el regnat de Pere III que es produiria el primer atac orquestrat contra els principals aliats de la corona: el 1348, un grup de nobles valencians va atacar i destruir el call de Sagunt.