Mor August, l'emperador que va fer de Tàrraco la capital de l'Imperi Romà

Tal dia com avui de l’any 14 dC, fa 2.012 anys, a Nola (província romana de Latium et Campania), moria l’emperador August, que havia estat el primer emperador de la història de Roma i que havia governat l’Imperi durant 41 anys (27 aC – 14 dC). Gai Octavi August havia nascut a Roma l’any 63 aC a la gens Octavia, una de les trenta famílies patrícies romanes. Gai Octavi va ser besnebot i fill adoptiu del general Juli Cèsar (assassinat el 44 aC). I, com el seu pare adoptiu, va fer la carrera militar i va esdevenir, també, general. Juntament amb Marc Antoni (Marcus Antonius) i Marc Lèpid (Marcus Lepidus), va derrotar i capturar els assassins de Juli Cèsar i es va proclamar dictador del Segon Triumvirat (43 aC – 27 aC).

Però el salt a la història d’August es produiria a la península Ibèrica. El 29 aC va viatjar a la província Tarraconense amb la seva família (la seva esposa, Lívia Drusil·la, i els fills d’aquesta, Tiberi i Drus) per a dirigir les legions que combatien en les anomenades Guerres Cantàbriques (29 aC – 19 aC). El 27 aC la resistència indígena ja havia estat arraconada a les zones muntanyoses i els romans ja havien establert grans campaments a les planúries (fundació de Lleó, 29 aC). En aquest context, Gai Octavi es va retirar a Tàrraco, la ciutat-aquarterament romana més important del nord peninsular, i va perpetrar un cop d’estat que va posar fi a la República. Octavi August seria el primer emperador de l’Imperi Romà.

No obstant això, August no ho tenia fàcil per a retornar a Roma. Si bé Marc Antoni —que havia intentat crear un regne propi a Egipte amb Cleopatra— ja havia estat derrotat i liquidat per les forces fidels a August (31 aC) i Marc Lèpid estava totalment desacreditat per les difamacions promogudes per Agripa (edil de Roma i aliat d’August), els senadors republicans, fins a poc abans liderats per Tiberi Claudi Neró (exmarit de Lívia Drusil·la), posarien la metròpoli en peu de guerra. Octavi i Lívia ajornarien el seu retorn i no tan sols governarien l’Imperi des de Tàrraco durant dos anys (27 aC - 25 aC), sinó que, a més a més, es plantejarien molt seriosament convertir-la en la nova capital de l’Imperi.

Es dona la curiosa coincidència que la festivitat de Sant Magí, patró de Tarragona des del segle XVI, se celebra el mateix dia del traspàs d’August, i no, com acostuma a passar, coincidint amb el martiri i la mort del sant (25 d’agost).