Tal dia com avui de l'any 1688, fa 329 anys, Carlos de Aragón de Gurrea —duc de Villahermosa— prenia possessió del càrrec de virrei de la monarquia hispànica al Principat de Catalunya. Villahermosa havia exercit, amb anterioritat, com a virrei als Països Baixos hispànics i la seva gestió, malgrat que a la cancelleria de Madrid era descrita com la d'un “justo gobernante”, havia estat marcada per l'extrema brutalitat que havia esmerçat per reprimir l'oposició al domini del rei Carles II. La cort hispànica va nomenar Villahermosa amb l'objectiu de reprimir amb l'ús de la força el rebrot revolucionari dels Segadors (1640) conegut com la revolta dels Barretines (1688-1689).
Les tensions polítiques entre les monarquies hispànica i francesa, mal resoltes en la Pau dels Pirineus (1659), havien rebrotat i la situació d'ocupació militar hispànica al Principat, s'havia incrementat. Villahermosa, només posar els peus a Catalunya, va sol·licitar al comte d'Oropesa —ministre plenipotenciari del rei Carles II— una dotació de 12.000 soldats i 1.000 cavalls. En aquella carta es revela que el veritable propòsit de Villahermosa no era guarnir la frontera, sinó crear un estat policial i tributari, contrari a les Constitucions de Catalunya, que imposés als catalans el finançament de les tropes hispàniques aquarterades al Principat.
Amb el suport de les oligarquies mercantils de Barcelona i de Mataró va imposar al país una contribució extraordinària —i no pactada amb la Junta de Braços— de 2.000.000 d'escuts castellans (l'equivalent actual aproximat a 1.500 milions d'euros). I va respondre a la contestació del món pagès, afectat per una plaga de llagosta que havia arruïnat les collites, amb una bateria de processos acusatoris del delicte de “lesa majestad” (traïció al rei) fallats amb la pena capital; o, en el millor dels casos, amb el desterrament encobert. Al funcionari Valda, que en la seva correspondència anomena “valenziano vastardo”, va proposar que el traslladessin a una dependència insular.