Tal dia com avui de l’any 1874, fa 144 anys, apareixien a les platges de Tarragona, arrossegades pel riu Francolí, les darreres víctimes del que havia estat el desastre natural més mortífer del segle XIX català. Restarien, encara, una xifra indeterminada de víctimes, que algunes fonts estimen entre 10 i 20 persones, que mai serien localitzades i que no serien mai declarades oficialment com a tals. Aquelles inundacions, que serien anomenades "aiguat de Santa Tecla”, s’estima que van causar, en conjunt, un mínim de 570 morts i la destrucció de més de 700 cases, sobre una àrea que abastava les comarques del Camp de Tarragona i del sud de la plana de Lleida.
La nit del 22 al 23 de setembre de 1874 es va produir el fenomen meteorològic que contemporàniament s’anomena gota freda. Malgrat la pràctica inexistència de dades pluviomètriques, s’estima que la xarxa dels rius Francolí, Gaià, Corb, Ondara i Montsant va registrar una crescuda sobtada d’afluència que multiplicava per 500 el seu cabal ordinari. El corrent de l’aigua va destruir tots els habitatges, els camps de conreu i les infraestructures viàries i industrials situades als arenys dels rius, arrossegant les seves víctimes o recloent-les a l’interior de les seves cases, tallers, molins i fàbriques, causant-los la mort per ofegament o per l’ensorrament de les construccions.
Les poblacions més castigades van ser Tàrrega (Urgell), on el riu Ondara va devastar el raval de Sant Agustí destruint 250 cases i causant la mort de 150 persones; Guimerà (Urgell), on el riu Corb va provocar la mort a 35 persones; Eixaders (Pla d’Urgell), també afectat per la crescuda del riu Corb, que va destruir totalment el poble ―no ha estat mai més recuperat― i s’estima que es va endur la vida d’uns 30 veïns; i l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) on la crescuda sobtada del riu Francolí va provocar la mort de 24 persones. Durant els dies posteriors apareixerien nombrosos cadàvers tant a les lleres dels rius afectats com a les platges del Tarragonès i del Baix Camp.