Tal dia com avui de l'any 1713, fa 304 anys, Manuel Mercader i Josep Vicent Torres —figures rellevants de l'administració valenciana austriacista— creaven, a Barcelona, els regiments d'infanteria Mare de Déu dels Desemparats i de fusellers de Sant Vicent Ferrer, que se sumaven a la cavalleria del capità de maulets Josep Marco. Aquests cossos militars havien estat articulats pel general valencià Joan Baptista Basset i estaven formats exclusivament per valencians que, després de la devastadora conquesta borbònica del País Valencià —destrucció de Xàtiva, Alcoi, Alacant, Dénia, València i Vila-real—, s'havien traslladat al Principat per continuar la lluita. S'estima que entre personal militar, auxiliar i familiars aquest col·lectiu sumaria unes 5.000 persones.

L'any 1713 la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) havia perdut el seu contingut inicial. Els aliats internacionals austriacistes s'havien retirat del conflicte. El País Valencià i Aragó havien estat ocupats i el Tractat d'Utrecht deixava Catalunya i Mallorca abandonades a la seva sort contra les Dues Corones (les monarquies borbòniques hispànica i francesa). La resistència a ultrança que van votar les institucions catalanes convertia el conflicte en l’últim testimoni polític de la vella Corona d'Aragó: “los regnes d'Aragó y València, que és just que considerem com a nostres germans, units per tantes centúries, companys en tantes conquestes, reprendran les armes y, fent últim extermini de ses vides, sacudiran tan insuportable servitud i ajudaran a la comuna empresa de la llibertat”.

Els valencians en el setge de Barcelona de 1714. Gravat de Xàtiva abans de la destrucció borbónica. Font Ajuntament de Xàtiva

 Gravat de Xàtiva abans de la destrucció borbònica / Ajuntament de Xàtiva

Els regiments Mare de Déu dels Desemparats i Sant Vicent Ferrer van tenir una destacadíssima actuació en el setge de Barcelona de 1713-1714. A les ordres de Rafael de Casanova que, en la seva qualitat de conseller en cap, exercia com a comandant dels exèrcits de Catalunya, van defensar heroicament els baluards de la muralla barcelonina. I la cavalleria de Josep Marco —extremadament maniobrable— va intervenir en diverses accions al Maresme i al Camp de Tarragona que van tenir un gran ressò internacional. La tenacitat dels valencians —i la dels catalans i dels aragonesos— va causar un enuig monumental al Borbó francès, que no va entendre mai com uns grups de civils armats eren capaços d'humiliar els pavellons del poderós exèrcit franco-espanyol.