Tal dia com avui de l’any 1840, fa 181 anys, es lliurava la batalla de Berga, que va enfrontar les darreres resistències carlines, comandades pel general Ramon Cabrera i Grinyó —anomenat popularment el Tigre del Maestrat per la seva bravura al camp de batalla—, i l’exèrcit liberal o també anomenat isabelí, dirigit pel general Baldomero Espartero. La victòria dels liberals significaria la desfeta del darrer cos organitzat de l’exèrcit carlí i es traduiria en la fi de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), el conflicte més devastador del segle XIX espanyol.
Aquella batalla va tenir dues parts diferenciades. En camp obert, Cabrera, molt superior tàcticament a Espartero, va aconseguir trencar les línies liberals. Però la superioritat numèrica i armamentista dels liberals obligaria els carlins a retrocedir fins a l’interior de les muralles de Berga. Després d’intensos combats, Cabrera ordenaria abandonar la plaça i iniciar el camí de la darrera retirada. Cabrera es va dirigir amb les restes de l’exèrcit carlí cap a Castellar de n’Hug (Berguedà) i després de travessar la serra del Montgrony passaria a França a través del coll de Maians (entre el Ripollès i la Cerdanya).
Després d’aquella batalla, ja no es produiria cap altre episodi bèl·lic en aquell conflicte. Cabrera va passar a França amb 4.600 infants i 300 genets, però totes les peces d’artilleria carlines (es van comptabilitzar 17 canons) havien quedat abandonades a Berga. Un any després (1841) el general Espartero —convertit en regent— dictaria un indult que facilitava el retorn dels combatents carlins, però el general Cabrera continuaria a l’exili fins que, el 1848, avançada la Segona Guerra Carlina (1846-1849), es va sumar a l’exèrcit de Carles Lluís de Borbó-Bragança (Carles VI en la nomenclatura carlina).