Tal dia com avui de l’any 1826, fa 194 anys, en el context de les revolucions independentistes a l’Amèrica colonial, el general de l’exèrcit alliberador Bartomeu Salom Borges prenia possessió de la darrera plaça hispànica al continent sud-americà: la Fortaleza de San Felipe, al port de la ciutat d’El Callao (Perú). Amb la rendició d’aquella guarnició militar, es posava fi a tres segles llargs de dominació militar i explotació colonial hispànica de Sud-amèrica, iniciada l'any 1500 amb l'establiment de Nueva Cádiz, a l'illa de Cabagua, davant les costes de l'actual estat de Veneçuela, fundada per Giacomo Castiglione, un jueu convers genovès d'origen mallorquí.
Bartomeu Salom Borges, nascut a la ciutat colonial de Puerto Cabello (a l’actual Veneçuela) l'any 1780, era fill dels comerciants mallorquins Gabriel Salom i Magdalena Borges, establerts a l'Amèrica hispànica poc després de la promulgació del decret que posava fi al secular monopoli castellà sobre el comerç amb les colònies americanes (1765). Els Salom-Borges formaven part de l'elit colonial i algunes investigacions els situen com a membres de la comunitat xueta (descendents de jueus conversos mallorquins) que van emigrar a les colònies americanes fugint de la persecució asfixiant a què els sotmetia la Inquisició de Palma.
En canvi, Manuel d’Amat Villegas, nascut a Lima l’any 1770, era fill natural del virrei hispànic Manuel d’Amat i Junyent i de l’actriu criolla Micaella Villegas, coneguda entre les oligarquies colonials hispàniques amb el mot despectiu “la Perricholi”. Amat Villegas, que sempre va mantenir una mala relació amb el seu pare, es va convertir en una de les personalitats més rellevants de la intel·lectualitat criolla; i, després d’un llarg viatge per Europa, va abraçar la causa independentista. Va acompanyar el general San Martín en la signatura de la independència de Perú (1824) i va ser un dels principals oficials de l’exèrcit alliberador de Salom en la conquesta del fort de Sant Felip (1826).