Tal dia com avui de l'any 1493, fa 525 anys, Ferran II (conegut com el Catòlic) sobirà de la Corona d'Aragó i Carles VIII, rei de França, signaven a Barcelona un tractat de no-agressió que, entre altres coses, comportava la restitució dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya, ocupats militarment pels francesos des de 1462, al Principat de Catalunya. Els comtats nord-pirinencs havien estat lliurats a la corona francesa per Joan II —el pare i antecessor de Ferran II—, violant totes les lleis i constitucions, com a penyora d'un préstec —en forma de diners, armes i mercenaris— durant les guerres civils (1461-1486) que l'estament reial i els seus aliats (classes mercantils i pagesia de remença), sostenien contra les classes nobiliària i eclesiàstica.
Joan II, durant el seu regnat (1458-1479), havia continuat la política dels seus antecessors Trastàmara que, des que havien accedit al tron catalano-aragonès (1412), estava marcada per un constant enfortiment del poder monàrquic en perjudici dels estaments nobiliari i eclesiàstic. Aquesta política que pretenia trasplantar el règim senyorial castellà que sublimava l'autoritat del rei, xocava frontalment amb el règim feudal català articulat sobre l'equilibri de poders entre els estaments reial, nobiliari, eclesiàstic i popular representants a les Corts. Durant el seu regnat esclatarien les Revolucions pageses dels Remences (1461-1486) que significarien el principi de la fi del règim feudal a Catalunya.
Mapa de Catalunya (1608)
Ferran II, a diferència del seu pare, era un personatge dotat d'una gran intel·ligència política. Va entendre que la fi definitiva de la fractura social no seria possible sense unes polítiques satisfactòries per a totes les parts. El 1486 sentenciava a favor de la supressió dels mals usos feudals —principal reivindicació remença— provocant l'ensorrament econòmic de l'estament aristocràtic català. El 1488, però, convocaria la noblesa militar catalana a la campanya de conquesta i de saqueig del regne nassarita de Granada. El 1493 aconseguiria reintegrar els comtats nord-pirinencs i el 1495 celebraria corts i blindaria la relació bilateral entre Catalunya i la monarquia hispànica; satisfent, en ambdós casos, les reivindicacions de tots els estaments.