Tal dia com avui de l’any 1651, fa 369 anys, una gran riuada devastava la vall baixa del riu Segura, situada a l’extrem sud del País Valencià. Segons les fonts documentals, aquella riuada es va produir a causa del fenomen meteorològic que modernament s’anomena gota freda. Segons els càlculs moderns, basats en la informació de les fonts documentals, durant les hores precedents a la riuada van caure més de 1.000 litres per metre quadrat, sobre el territori de la vall baixa del riu Segura (des de Múrcia a Guardamar, a la desembocadura).   

També, segons les fonts documentals, el riu Segura es va desbordar a l’altura de Múrcia, i va provocar greus inundacions a Oriola, Molins, Algorfa, Almoradí, Benijòfar, Rojals i Guardamar del Segura. Segons alguns càlculs, van morir un mínim de 1.000 persones; sobretot als barris i a les alqueries situats a la llera del riu. La majoria de les víctimes van morir a causa de l’ensorrament de les cases (per la força del corrent) o per ofegament (arrossegades pel corrent). Les mateixes fonts revelen que als pobles afectats l’aigua va arribar a una altura de vuit metres (planta baixa i planta primera).

Una de les persones coetànies que va viure aquella catàstrofe i que millor la va descriure seria la monja barcelonina Maria Àngela Astorch (d’origen judeoconvers i abadessa de les caputxines de Múrcia). Astorch seria qui redactaria un memorial dirigit al rei Felip IV, denunciant l’estat de ruïna i de misèria en què havia quedat aquell territori després de la riuada. Quan es va produir la riuada, la vall del Segura estava sortint d’una profunda crisi econòmica provocada per l’expulsió dels moriscos (1609). I malgrat l’emergència, la corona hispànica no hi destinaria cap ajut.

El Baix Segura cauria, de nou, en un escenari de crisi profunda que provocaria l’abandonament del territori (per mort o per emigració). Passat mig segle (1704), el cardenal Belluga (molt proper a Felip V) va obtenir importants recursos públics per reparar els efectes de la riuada, i va ordenar la repoblació amb famílies pageses procedents de l’horta de Múrcia. D’aquesta forma (excepte a Guardamar) s’iniciava la substitució lingüística. Oriola i la vall baixa del Segura, que havien estat valencianoparlants des de la reconquesta (segle XIII), passarien a ser castellanoparlants.