Tal dia com avui de l’any 1719, fa 302 anys, en el context dels primers anys de l’ocupació borbònica de Catalunya, un petit exèrcit de la resistència format per 200 efectius a cavall —anomenats Miquelets— i liderats per Pere Joan Barceló i Anguera, més conegut com a Carrasclet, assaltava Reus, que en aquell moment ja era el principal centre econòmic del sud del Principat. Aquella operació formaria part d’una sèrie d’assalts que la resistència efectuaria sobre diversos pobles i ciutats del Camp de Tarragona; i que provocarien una enorme preocupació entre l’aparell de dominació borbònic.
Aquell assalt representava una escalada en la gradació del conflicte que enfrontava la resistència contra les forces d’ocupació. Des de l’acabament de la guerra successòria (1714), els Miquelets havien combatut l’exèrcit borbònic amb accions aïllades de guerrilla consistents en assalts a combois de vitualles i d’armes destinats a les guarnicions militars. Durant aquell període (1714-1719), els Miquelets de Carrasclet havien assaltat una gran quantitat de combois a les comarques muntanyoses del sud del Principat i havien executat diversos col·laboradors del règim acusats d’extorquir la població civil.
Tot i que a Reus els assaltants no van aconseguir el seu objectiu, el règim borbònic va reconèixer la seva incapacitat per dominar Catalunya i va accelerar el desplegament d’un cos de policies del país, que havia estat creat uns mesos abans a Valls per l’alcalde col·laboracionista Pere de Veciana per combatre el que, en la documentació oficial del règim, anomenaven “bandolerismo”. Aquell cos, anomenat oficialment Escuadras de Paisanos i popularment Mossos d’Esquadra estaria, inicialment, format per homes d’armes de l’entorn personal i familiar dels Veciana de Valls.