Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Barcelona i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), Wenceslao González Oliveros, governador civil de Barcelona imposat pel nou règim, ordenava la il·legalització de “todas las sociaciones y sociedades civiles anteriores a la liberación de Barcelona que se hallen inscritas en el registro de Sociedades mercantiles”. Des de l’ocupació franquista de la ciutat (26 de gener de 1939), el riquíssim teixit associatiu de Barcelona havia desaparegut o ja actuava en la clandestinitat. Aquella ordre no feia més que donar definitiva carta de naturalesa a una situació que ja es produïa de facto.

Aquella ordre també tenia un propòsit clarament fiscalitzador. En un altre paràgraf de la nota publicada es deia que “deberán revalidar ante este Gobierno civil su situación, remitiendo al efecto, para su aprobación o desaprobación, un ejemplar de sus Estatutos, lista de directivos y socios y mención concreta de si el local social pertenece en propiedad a la Asociación de que se trate”. Amb aquesta estratègia es pretenia exercir ―sense cap tipus de complex― un control absolut sobre el moviment i el pensament de les persones que formarien part de les escasses associacions que es van atrevir a sol·licitar la seva restauració; i situar-los en un banc de dades que discriminava els “afectos al régimen” respecte als “desafectos al régimen” o als “indiferentes”.

González Oliveros (Toro, 1890 – Madrid, 1965) que va ser nomenat governador civil el mateix dia que les tropes franquistes ocupaven Barcelona (26 de gener de 1939), ja era un personatge molt conegut per la seva llarga trajectòria espanyolista i les seves proclames anticatalanes. Havia militat en el PRR de Lerroux i en la Unión Monárquica Nacional del dictador Primo de Rivera. Durant la seva etapa com a governador de Barcelona va ser el principal responsable dels processos de depuració ideològica en el món laboral; i, fins i tot, en més d’una ocasió havia dirigit sobre el terreny operacions policials de clausura d’escoles catalanes. El 1945 el règim franquista el va premiar nomenant-lo president del temut Tribunal de Responsabilidades Políticas.