Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya, i dels darrers dies de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats del nou règim organitzaven un acte al Palau de la Música Catalana, que es va celebrar amb el títol Festival de las Regiones de España. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 28/03/1939) “se ha hecho desaparecer del nombre del Palacio de la Música aquel aditamento de 'Catalana', que parecía significar una exclusión, afortunadamente no realizada por completo, de los compositores de las regiones hermanas y se hallaba en abierta pugna con los amplísimos horizontes del arte musical”.

També, segons la mateixa premsa, a la conclusió d’aquell acte, el capitost falangista Manuel Ballesteros va fer acte de presència a l’escenari i va proclamar: “Habéis visto y oído cosas de España; pero el fin principal de la fiesta no ha sido recrearos con un espectáculo más: ha sido el de llegar a vuestro corazón para que sintáis la unidad de España. Unidad que no puede ser rota por nadie que no sea un criminal”.  Durant l’acte havien intervingut el grup propagandístic del règim franquista Flechas Azules, que van interpretar “diversos bailes regionales”; i, finalment, van entonar els himnes falangistes “Cara al sol” i “Prietas las filas” i el “Himno Nacional”; “escuchados con emoción inefable por el público, puesto en pie y el brazo en alto”.

Malgrat el que proclamava Ballesteros “No somos vencedores, ni en son de vencedores hemos llegado. Somos una Falange a las órdenes de nuestro Caudillo, el Generalísimo Franco”, durant el llarg i fosc túnel de la dictadura (1939-1975), “el aditamiento 'Catalana'“ no seria present en la nomenclatura del Palau, que passaria a ser anomenat oficialment Palacio de la Música. Aquella obsessió per a eliminar tot el que s’identificava amb Catalunya abastaria altres institucions relacionades amb la casa. Poc després, el 2 d’abril de 1940, la Falange va organitzar un concert a càrrec de l’Orfeó Català, que va anunciar com “el Orfeón que dirige el maestro Millet”.