Tal dia com avui de l’any 1809, fa 211 anys, a Barcelona, el règim bonapartista executava cinc dissidents que havien estat detinguts i empresonat pocs dies abans. Segons l’acusació i la sentència condemnatòria, els convictes Salvador Aulet, corredor de canvis; Joan Massana i Josep Navarro, rendistes; i Joaquim Pou i Joan Gallifa, religiosos de l’orde dels teatins, formaven part d’una conspiració —anomenada popularment de l’Ascensió— que tenia la missió de sabotejar el funcionament de l’administració militar napoleònica a Catalunya. El règim bonapartista va resoldre l’execució sumària d’Aulet, Massana i Navarro amb el mètode de la forca; i de Pou i Gallifa amb el del garrot vil per la seva condició de religiosos.

El 13 de febrer de 1808 l’exèrcit francès del general Duhesme havia entrat pacíficament a Barcelona i havia desplegat una àmplia xarxa d’agents bonapartistes que, en poc temps, tindrien identificats i vigilats els elements d’ideologia més reaccionària de la ciutat, considerats els principals opositors a la nova administració. Seria precisament un d’aquests agents, el capità francès Provana, que aconseguiria introduir-se en el nucli de la conspiració i, amb el cap de policia Casanova, la desarticularia. Aulet, Massana i Navarro serien detinguts a casa del primer. I els clergues, al convent del seu orde a la plaça de Santa Anna. En aquella darrera operació, aconseguirien escapolir-se els també clergues Ofarril, Mora, Foxà, Rovira i Morera.

El judici que va seguir les detencions, instruït per Madinabeytia —regent de l’Audiència del nou règim— i que va precedir les execucions, dirigides pel general Porte —comandant militar de la plaça—, va tenir un ampli ressò i va ser objecte d’un important debat social. I malgrat que bona part de les classes mercantils i intel·lectuals de la ciutat estaven compromeses amb la nova administració bonapartista (com, per exemple, el comerciant i emprenedor Erasme de Gòmina, un dels homes més rics del país), aquelles execucions van ser durament reprovades pel conjunt de la societat barcelonina. Poc després d’aquelles execucions, el règim napoleònic va promoure el desembarcament de 2.700 funcionaris procedents de París.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat