Tal dia com avui de l’any 1924, fa 96 anys, a Madrid, un grup d’inversors molt ben relacionats amb el règim dictatorial del general Primo de Rivera fundaven la Compañía Telefónica Nacional de España. La creació d’aquesta companyia impulsaria, tot seguit, la publicació d’un decret de concessió del monopoli de l’explotació de les comunicacions telefòniques al seu favor, que entraria en vigor quatre mesos més tard (25/08/1924). El mateix decret conduiria les concessionàries telefòniques catalanes a la seva progressiva dissolució dins el nou gegant creat amb suport governamental.

Abans del decret, a Catalunya hi havia dues operadores de capital del país: la Compañía Peninsular de Teléfonos, fundada a Barcelona el 28 de maig de 1894 per un grup d’inversors catalans i anglesos liderats per Enric Parellada i Pallàs; i la Companyia Telefònica del Vallès, creada el 1913 per un grup d’industrials de Terrassa i de Sabadell. El mercat telefònic català estava en alça des que la Mancomunitat (intervinguda i en procés de liquidació pel règim de Primo de Rivera) havia impulsat un pla que preveia estendre la xarxa telefònica catalana fins al racó més remot del país.

La Compañía Peninsular tenia milers d’abonats a Catalunya, Aragó i País Basc; i va ser forçada a dissoldre’s dins la nova companyia madrilenya. En canvi, la Companyia Telefónica del Vallès, per la seva dimensió més reduïda i pel seu abast territorial menor, podria resistir semicamuflada com una mena de servei privat, fins que, després de la Guerra Civil espanyola (1945), el règim franquista va nacionalitzar la Compañía Telefónica Nacional de España i va decretar l’absorció de totes les petites operadores que havien resistit l’operació de Primo de Rivera.