Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, en el context del cop d’estat militar que s’havia imposat a les possessions colonials espanyoles del Marroc, a Andalusia occidental i a Navarra; i que havia provocat l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939), el president Companys creava el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, format per les organitzacions sindicals i els partits polítics que havien neutralitzat la rebel·lió colpista a Barcelona durant la jornada del 19 de juliol de 1936.

Aquell comitè estava format pel mateix president i per quinze membres: tres de la CNT, tres d’ERC, dos de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), un del PSUC (estalinista), un del POUM (trotskista), un de la Unió de Rabassaires, un d’Acció Catalana Republicana, i tres persones de confiança nomenades per la institució (el conseller d’Economia Lluís Prunés i dos militars assessors). En aquell context bèl·lic, aquell comitè assumiria les funcions de defensa i d’ordre públic.

Precisament aquest va ser el gran error polític del president Companys. Tot seguit a la creació del Comitè, elements armats de la CNT i de la FAI —totalment incontrolats— es van lliurar al pillatge i a la persecució de persones d’ideologia conservadora o de condició religiosa. En alguns indrets del país, aquests elements incontrolats, van usurpar les funcions dels cossos de seguretat de la Generalitat (Mossos d’Esquadra) i de la República (Guàrdia d’Assalt i Guàrdia Civil).

Dos mesos després (27 de setembre de 1936), el president Companys, alarmat per l’onada de delictes comesos per aquells elements incontrolats (robatoris, agressions, violacions, detencions il·legals, segrestos i assassinats), va dissoldre el Comitè. Al mateix temps va ordenar enquadrar la totalitat dels seus efectius militaritzats (tant els lleials a les seves organitzacions com els elements incontrolats), a les files l’Exèrcit Regular de la República (anomenat també Exèrcit Popular de la República).

Aquella brutal onada de delictes provocaria una crisi de confiança d’una part de la societat catalana cap al govern de la Generalitat, que tindria conseqüències gravíssimes. S’ha provat que aquells elements incontrolats eren, en la seva majoria, delinqüents comuns excarcerats en l’assalt a la Presó Model —liderat pel dirigent anarquista Durruti— durant els combats urbans del 19 de juliol, i que s’havien barrejat amb els milicians que, legítimament, estaven compromesos amb la seva causa.