Tal dia com avui de l'any 1968, fa 49 anys, moria a Toledo (Castella) el cardenal Enric Pla i Deniel, que havia estat una figura clau en el posicionament d'adhesió que la jerarquia eclesiàstica va fer a favor de la rebel·lió militar de 1936. Pla i Deniel, que el 1936 era bisbe de Salamanca, va ser un membre destacat de la jerarquia catòlica espanyola que faria públiques encícliques que justificaven i beneïen la rebel·lió militar i la guerra civil que la va seguir elevada a la categoria de croada. L'encíclica de Pla i Deniel, inspirada en els textos antics de sant Agustí, comparava l'Espanya republicana amb la ciutat del pecat i l'Espanya franquista amb la ciutat celestial.

Pla i Deniel havia nascut a Barcelona l'any 1876 en una família de propietaris rurals establerta a la capital del país i de tradició ideològica extremadament conservadora. Va ser dirigit cap a la carrera eclesiàstica i amb només 27 anys era doctor en Dret Canònic per la Pontificia Accademia de Roma. De retorn a Barcelona, i a l'empara del bisbat, impulsaria i dirigiria diverses publicacions que tenien l'objectiu de contrarestar i desacreditar els moviments obrers. El seu germà gran, l'advocat Narcís Pla, diputat a les Corts espanyoles per la Lliga Regionalista, arribaria a plantejar la recuperació de les organitzacions gremials de tradició medieval per fer front al moviment sindical obrer.

Mor Pla i Deniel. El bisbe amb Unamúno. Salamanca, 1936. Font Wikimedia

El bisbe amb Unamuno (Salamanca, 1936)

Els bisbes Gomà i Tomàs i Pla i Deniel serien l'antítesi de Vidal i Barraquer, l'arquebisbe-cardenal de Tarragona que va plantar cara als militars sublevats. Gomà i Tomàs, que era arquebisbe-cardenal de Toledo, va ser el principal impulsor de l'adhesió de les jerarquies catòliques a la causa dels militars. Quan va morir (1940), Pla i Deniel va ser recompensat amb el setial cardenalici de Toledo fins a la seva mort, el 1968. Llavors el pontificat va proveir l'estratègica mitra de Toledo amb un nou cardenal d'ideologia oberturista: el valencià Enrique i Tarancón; una maniobra que evidenciava un canvi de posicionament important del Vaticà respecte al règim franquista.