Tal dia com avui de l’any 1336, fa 682 anys, Pere III Barcelona i IV d’Aragó, amb setze anys, assolia el tron catalano-aragonès i es convertia en el sobirà de l’estat més poderós del sud d’Europa. Amb el comte-rei Pere, que aportava l'herència territorial de la seva mare Teresa d’Entença i d’Antilló, el comtat independent d’Urgell —un dels motors de la formació nacional catalana— quedava definitivament integrat al Principat de Catalunya. A partir de Pere III, conegut com el Cerimoniós i que signava com a Pere Terç, la secular dignitat comtal d’Urgell —que remuntava a l’any 785— sempre recauria en un membre de la família comtal barcelonina, fins que Ferran I —el primer Trastàmara— (1413) la va liquidar definitivament.

Però Pere III passaria a la història com el sobirà que va governar la corona catalano-aragonesa en el punt culminant de la seva plenitud demogràfica, econòmica, política i territorial. El seu regnat, però, estaria marcat per grans conflictes interns. Va haver de combatre amb les armes les rebel·lions de les elits oligàrquiques aragoneses i valencianes, que pretenien reconduir els seus respectius models polítics senyorials —d’autoritat reial— cap a un sistema pactista d’arrel feudal similar al que tenia el Principat des de l’inici de la seva història. Aquells conflictes es resoldrien a favor de Pere III, que va comptar amb el suport militar de l’aristocràcia catalana, però els fonaments polítics de la Corona catalanoaragonesa quedarien greument malmesos.    

Coronen Pere el Cerimoniós, el sobirà de la plenitut catalanoaragonesa. Cronologia de la muralla barcelonina. Font Blog Bcngotica

 Cronologia de la muralla barcelonina / Font: Blog Bcngotica

Durant el seu regnat es van reforçar i ampliar les muralles de quasi totes les grans ciutats de la Corona catalanoaragonesa. El fort creixement demogràfic, sobretot al Principat i al regne de València, havia deixat fora del perímetre defensiu barris sencers sorgits a extramurs. Amb Pere III, la muralla de Barcelona, que delimitava la ciutat a ponent per les Rambles, guanyaria l’espai que actualment correspon als barris del Raval, de Sant Antoni i de Drassanes.  També la muralla de València, que guanyaria l’espai que actualment correspon als barris del Carme, del Pilar de Sant Francesc i de la Xerea, seria construïda durant el regnat de Pere III. I les muralles de Cervera, de Montblanc o de Poblet —per exemple—, prendrien la seva forma definitiva durant aquella etapa històrica.