Tal dia com avui de l’any 1285, fa 735 anys, moria a Vilafranca del Penedès el comte-rei Pere II de Barcelona i III d’Aragó. Pere el Gran va ser el continuador de l’expansió marítima catalana, iniciada pel seu pare Jaume I l’any 1229, amb la conquesta de Mallorca. Pere el Gran es va casar amb Constança Hohenstaufen, reina de Sicília a l’exili després que el seu pare Manfred hagués estat mort (1266) pels Anjou en la defensa del seu regne. Els Anjou, una branca menor de la casa reial francesa, havien creat una coalició franco-pontifical que havia culminat amb l’ocupació militar de Sicília.
Precisament aquesta maniobra francesa seria la que impulsaria Pere i la cancelleria de Barcelona a obrir una guerra contra els Anjou usurpadors. L’any 1282 va desplegar una campanya militar que va culminar amb la conquesta de les illes de Malta, de Gerba i de Sicília; i la restauració en el tron de la nissaga legítima representada per la seva esposa Constança. Des de llavors (1282), el regne de Sicília sempre va formar part de la corona catalano-aragonesa; fins que el 1713, el primer Borbó hispànic la va lliurar als Habsburg a canvi de la retirada austríaca de la Guerra de Successió (1705-1715).
En la campanya de recuperació de Sicília, hi van tenir un paper molt destacat els almogàvers. Pere el Gran no era el fundador d’aquest cos militar, però sí que seria el primer que els confiaria el protagonisme d’una campanya militar. Al capdavant dels almogàvers hi va situar Roger de Llúria, en substitució de Jaume Pere (fill natural del rei, que l’havia desobeït en l’operació de Calàbria). Després de campanya de Sicília, la fama dels almogàvers va abastar la totalitat de la Mediterrània. Pocs anys després (1305) serien els fundadors dels dominis feudals catalans d’Atenes i de Neopàtria.