Tal dia com avui de l’any 1641, fa 379 anys, Pau Claris ―president de la Generalitat― deixava en suspens la República catalana proclamada el 17 de gener. Aquella suspensió obeïa a les especials circumstàncies del moment: la tenalla hispano-francesa sobre les institucions de Catalunya. L’Exèrcit de Catalunya no havia pogut aturar les tropes hispàniques que havien iniciat l'ocupació del Principat cinc mesos abans. El marquès Los Vélez havia convertit el camí entre l’Ebre i Barcelona en una brutal massacre contra la població civil. Només a Cambrils havia ordenat executar més de la meitat de la població de la vila.

Per altra banda, el cardenal Richelieu ―ministre plenipotenciari de la monarquia francesa― i impulsor del Pacte de Ceret (7 de setembre de 1640) que confirmava “admètrela de baix de sa protecció [referit a Catalunya] ab  (...) son govern forma de república ab los pactes y condicions que entre la província y a sa magestat christianíssima [referit a Lluís XIII de França] se ajustaran”, imposava unes noves condicions, que obligarien Claris i els braços estamentals (l’equivalent al Parlament) a deixar la República en suspens. Aquella suspensió es produïa mentre les tropes hispàniques de Los Vélez acampaven a Sants i es disposaven a assetjar Barcelona.

El Dietari de la Generalitat ―anotació del dia 23― relata que: “Y avuy aquesta província y ciutat, estant tant exaustas que·s impossible poder sustentar larch temps los gastos de la guerra, que tenim ja a las portas d’esta ciutat, y està ella y tota la província en notable perill de perdre’s, sinó és ab un gran y prompte socorro de cavalleria y infanteria pagada, lo qual no podem esperar sino de sa magestat christianíssima [referit a Lluís XIII] y segons las notícias tenim no se exposarà a tant gran gasto ab la promptitut y fervor que la necessitat demana sinó és que la província se posse a la obediència com ja en temps de Carlo Magno ho feren nostres antepassats”.