Tal dia com avui de l'any 1611, fa 407 anys, moria a València Joan de Ribera, que en les fonts castellanes apareix com a Juan de Rivera, arquebisbe de València, patriarca d'Antioquia i virrei del regne de València. Conegut com el Patriarca Ribera, va ser un dels principals impulsors i partidaris de les mesures de depuració religiosa —pretesament de cohesió social i d'unitat ideològica— que acabaria dictant el rei Felip III contra la minoria morisca hispànica, i va ser l'inspirador intel·lectual de l'expulsió dels moriscos valencians (setembre de 1609), la crisi humanitària més tràgica de la història moderna del País Valencià. Ribera moriria poc després de veure complert el seu objectiu, que va comportar, també, una crisi econòmica sense precedents al País Valencià.
Joan de Ribera, o Juan de Rivera, havia nascut a Sevilla l'any 1532 en una família de l'oligarquia latifundista castellana. El seu pare era duc d'Alcalà i marquès de Tarifa, i havia exercit càrrecs rellevants en l'administració de la monarquia hispànica. A Joan li van reservar la carrera eclesiàstica, i des d'un primer moment va donar mostres sobrades del seu caràcter intolerant, el seu tarannà intransigent i de la seva ideologia integrista. Fill intel·lectual del Concili contrareformista de Trento (1545-1563), va conduir amb mà de ferro la diòcesi de Badajoz, portant a terme un rigorosíssim control del compliment absolut i generalitzat dels sagraments catòlics, i perseguint fins a l'extenuació les petites comunitats luteranes i morisques extremenyes.
El seu perfil li valdria ser nomenat arquebisbe i virrei de València; un territori amb una notable presència de població morisca. Durant el seu govern va submergir València cap-i-casal, que havia estat el gran focus cultural de la Corona d'Aragó i dels dominis peninsulars dels Habsburg, en un paisatge de tediosa religiositat. Però sobretot, va ser l'inspirador intel·lectual de l'expulsió de 110.000 persones de la comunitat morisca que, el 1609, representaven un terç de la població total del País Valencià. En el camí que els havia de conduir als ports d'embarcament, van ser impunement assaltats o assassinats, sense que el govern del Patriarca fes res per evitar-ho. En ple segle XX, sorprenentment, seria canonitzat pel pontífex Joan XXIII com a Sant Joan de Ribera.