Tal dia com avui de l’any 1363, fa 658 anys, naixia a Catània (Sicília) Maria de Sicília, filla del rei Frederic III de Sicília i rebesneta de Pere II de Barcelona i III d’Aragó i de Constança Hohenstaufen (reis de les corones catalanoaragonesa i siciliana). Maria, hereva al tron sicilià, va quedar òrfena de pare als catorze anys (1377), i a partir d’aquell moment el seu parent Pere III (comte-rei catalanoaragonès) va reclamar la seva presència a la cort de Barcelona per controlar la seva educació i el seu futur casament.

Sicília estava en l’òrbita política del Casal de Barcelona des de la conquesta de 1282, dirigida per l’almirall Roger de Llúria. L’any 1291, quan Jaume II —fill i hereu de Pere de Barcelona-Aragó i Constança de Sicilià— va assolir el tron de Barcelona, va cedir el tron de Palerm al seu germà petit Frederic, que seria l’iniciador de la nissaga Bel·lònida siciliana. Entre 1291 i 1377 aquesta nissaga estaria representada per cinc monarques estretament vinculats als interessos polítics, militars i econòmics de Barcelona.

L’any 1377, amb la mort del darrer Bel·lònida sicilià, alguns oligarques de l’illa havien intentat casar Maria amb un potentat nadiu. En aquell context, el comte-rei Pere va ordenar treure Maria de la cort de Palerm i conduir-la a la de Barcelona. En una rocambolesca operació, l’oligarca sicilià d’origen català Guillem Ramon de Montcada la va segrestar i la va conduir fins a Catània, on va ser discretament embarcada en una coca catalana (una nau mercant) amb destí a Barcelona.

Durant els tretze anys que va ser a la cort de Barcelona (1377-1390), el regne de Sicília va ser governat per quatre personatges (anomenats vicaris) relativament vinculats als interessos dels Bel·lònides catalanoaragonesos: Artal d’Alagó, Manfredi Chiaromonte, Guillem de Peralta i Francesco Ventimiglia. Fins que, el 1390, va ser casada amb l’infant Martí, anomenat el Jove, hereu al tron de Barcelona i que acaba de complir els catorze anys. En aquell moment, Maria en tenia vint-i-set.

Tot i que Martí i Maria no van arribar a tenir descendència, Sicília quedaria definitivament vinculada al Casal de Barcelona i es convertiria en el cinquè estat de la confederació catalanoaragonesa. Després de Martí el Jove, els sobirans catalanoaragonesos s’intitularien reis de Sicília i la relació comercial, cultural i humana entre Catalunya i Sicília s’incrementaria espectacularment. La siciliana Anastàsia Spatafora (segle XV) seria pionera en la creació d’un sistema de protecció d’infants abandonats a Barcelona.