Tal dia com avui de l’any 1878, fa 141 anys, a Saint-Adresse (Normandia-França), moria Maria Cristina de Borbó-Dos Sicílies; que havia estat reina consort d’Espanya (1829-1833) per matrimoni amb el seu oncle Ferran VII, i reina regent d’Espanya (1833-1840) per la minoria d’edat de la seva filla i hereva Isabel II. L’any 1840 seria forçada a dimitir, després de l’escàndol que es va originar quan va transcendir que estava implicada en negocis de tràfic il·legal d’esclaus. En aquell moment l’esclavitud encara era legal; però, en canvi, des del 1815 la majoria d’estats europeus havien signat un protocol internacional que prohibia la captura i tràfic d’esclaus. Els propietaris d’esclaus es nodrien al mercat negre.

La regència de Maria Cristina va coincidir amb la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Al morir Ferran VII -anomenat el “rey felón” (el rei botxí)- va buscar el suport dels liberals que el seu difunt marit havia massacrat durant una dècada (1823-1833). Aquell acord polític va impulsar acords comercials entre la monarquia i certa classe burgesa, que la van beneficiar particularment i especialment, fins al punt que es diria que no hi havia cap gran negoci a Espanya i colònies on Maria Cristina de Borbó no hi tingués interessos. Un dels grans beneficiats d’aquella trama d’interessos seria, també, l’andalús Manuel Agustín Heredia, un contrabandista de Gibraltar, oportunament reconvertit en prestigiós industrial i banquer.

Però l’any 1840, saltaria a la llum pública la part més fosca i sòrdida d’aquella trama: un triangle que s’enriquia amb el tràfic il·legal d’esclaus i que estava format per la família reial i alguns dels seus col·laboradors més directes; certs armadors catalans, bascos i andalusos i les oligarquies colonials (terratinents i militars) de Cuba. Els armadors viatjaven al golf de Guinea, i es proveïen en estacions clandestines dirigides per delinqüents europeus (principalment portuguesos i francesos). Tot seguit viatjaven fins a les costes del sud de l’illa de Cuba, que l’exèrcit colonial tenia mal vigilades a propòsit. I finalment les oligarquies colonials, situaven la “càrrega” en els diferents “ingenios” de l’illa o, fins i tot, en plantacions del sud dels Estats Units.