Tal dia com avui de l’any 1648, fa 370 anys, els representants de la monarquia hispànica, per una banda, i els de les Províncies Unides dels Països Baixos, per l’altra, es reunien a Münster (Westfàlia-Alemanya) i signaven el tractat de pau del mateix nom que certificava el reconeixement de la independència neerlandesa. Tot i que els Països Baixos feia tres quarts de segle que ja actuaven com un estat independent de facto, aquell tractat posaria fi a les hostilitats que els estats signats havien mantingut durant quasi cent anys. També aquell tractat posaria en relleu que la monarquia hispànica, amb un important front de conflicte obert a Catalunya, prioritzava el domini del Principat al dels Països Baixos.
Aquell tractat de pau, signat en nom de la monarquia hispànica pel ministre Gaspar de Bracamonte Guzmán (parent del llavors defenestrat Olivares) era també el reflex de la política de la cancelleria de Felip IV —el rei hispànic—, que enfangat en la Guerra dels Segadors (1640-1652) contra Catalunya i França, havia decidit tancar el front de guerra a Flandes per concentrar totes les seves forces militars en la conquesta i sotmetiment de Catalunya. Les fonts revelen que en la cancelleria de Madrid hi havia una minoria partidària de cercar una pau amb la cancelleria de Versalles, tot i que això representava assumir una Catalunya independent en l’òrbita política i militar francesa.
Mapa polític d'Europa (1650)
La historiografia espanyola ha insistit que, a Madrid, s’imposaria prioritzar el domini sobre Catalunya per evitar que la monarquia francesa —que els disputava el lideratge continental— pogués disposar d’una plataforma territorial a la península. Però la investigació historiogràfica de les fonts revela que la revolució de Catalunya (1640-1652) havia obert la “capsa de Pandora” del model d’estat que pretenia imposar Castella: el 1640 s’havia proclamat la independència de Portugal, el 1641 s’havia desarticulat un complot que aspirava independitzar Andalusia i el 1648 estaven triomfant les revoltes anti-hispàniques de Navarra i de Nàpols.