Tal dia com avui de l’any 1462, fa 559 anys, a Barcelona, i en el context del conflicte urbà de la Biga i la Busca, es produïa un avalot organitzat i generalitzat conegut com el complot de Sant Maties, promogut per les classes menestrals (els artesans i els petits comerciants) contra les classes oligàrquiques (els grans propietaris rendistes i la noblesa terratinent). Segons les fonts documentals, aquell avalot va començar davant del Palau Reial (a la plaça del Rei) i, ràpidament, es va estendre arreu de la ciutat.
La Biga i la Busca era un conflicte polític i social que es remuntava a l’any 1425. Les grans crisis provocades per la pesta negra (1348-1351) i els pogroms contra les comunitats jueves (1391) havien esberlat el règim feudal: la institució de la corona pretenia reforçar la seva autoritat erosionant el poder dels estaments nobiliari i eclesiàstic; i les classes populars, motor de la recuperació econòmica i demogràfica del país, aspiraven a quotes més equitatives de representativitat en les institucions de govern.
En aquell paisatge, la corona, les classes populars urbanes i els pagesos de remença havien creat un front comú contra les oligarquies urbanes i la noblesa terratinent rural. L’anomenat complot de Sant Maties va esclatar quan es va filtrar que la reina Joana Enríquez (la representant de la corona a la ciutat per l’absència del rei Joan II) abandonava Barcelona (a causa de l'hostilitat de les classes oligàrquiques de la ciutat) per fixar, temporalment, la seva residència a Girona.
La reacció del partit oligàrquic va ser brutal. Aprofitant que la reina havia marxat de la ciutat, van desplegar una terrible repressió que es va saldar amb diverses morts. En poques hores, les hosts particulars dels oligarques van detenir i empresonar els líders del partit menestral Francesc Pallarès (conseller segon de la ciutat) i Pere Destorrent. Passats uns dies van ser executats juntament amb altres líders menestrals empresonats prèviament: Bernat Turró, Martí Solzina i Joan Mitjavila.