Tal dia com avui de l’any 1907, fa 111 anys, la Diputació Provincial de Barcelona atorgava la primera placa de matrícula a un automòbil. Tot i que la llei sobre el sistema de matriculació provincial datava del 31 d’octubre de 1900, a Catalunya els automòbils circulaven sense plaques o amb plaques municipals expedides pels Ajuntaments (com les dels vehicles de tracció animal) i no es generalitzaria el sistema amb el distintiu provincial fins aquell mateix any. Les primeres plaques amb distintiu provincial a Catalunya havien estat expedides per la Diputació de Girona l’any anterior.

Tot i que algunes fonts citen que aquell primer vehicle matriculat a Barcelona era un Hispano-Suiza, en realitat era un Berliet de fabricació francesa. Posteriorment el propietari adquiriria un Hispano-Suiza i hi instal·laria la placa que havia dut el Berliet. Durant l’any 1907, la Diputació Provincial de Barcelona va matricular 110 vehicles, i la província de Barcelona es va situar en tercer lloc del rànquing històric de matriculacions de l’estat espanyol, només precedida per Guipúscoa (344 plaques) i per Madrid (146 plaques); amb la particularitat que la primera havia iniciat el sistema l’any 1901.

El sistema ordinal de matriculació de vehicles (plenament imposat a partir de 1909) es va convertir en un indicador de riquesa territorial. Passat un quart de segle (1931, any de la proclamació de la República), Barcelona liderava el rànquing estatal amb 48.356 matriculacions acumulades, seguida de Madrid amb 42.027, Sevilla amb 14.729 i València amb 12.457. Sobre un total de 52 demarcacions provincials, Girona ocupava el lloc 15è amb 4.684 plaques; Tarragona el 17è amb 4.201 plaques, i Lleida el 20è amb 3.693 plaques. Tancaven el rànquing Terol amb 945, Sòria amb 877 i Àvila amb 800.

Barcelona conservaria el lideratge del rànquing estatal de matriculació acumulada de vehicles durant vint-i-set anys (1920-1947). Poc abans, el govern franquista, amb el propòsit que Madrid passés a liderar el rànquing estatal, havia dictat una disposició que eliminava els llargs terminis d’espera a tots els vehicles de transport de l’estat espanyol que es matriculessin a la capital espanyola, amb independència de la província de residència del propietari del vehicle. Malgrat tot, Barcelona conservaria sempre el segon lloc, a poca distància de Madrid, fins que aquest sistema va ser substituït per l’actual (any 2000).